dijous, 17 de maig del 2018

DIA 17 DE MAIG: CLASSE 22

Últim dia d'ÉSSERS VIUS
Els éssers vius, com ja hem vist, és un tema molt imprtant a tractar amb els xiquets d'Educació Infantil. Han d'aprendre que no sols ells són important en aquest planeta, sinó que les plantes i els animals també ho són i que sense l'existència d'uns tampoc estaríen els altres.
Per aquesta raó a més d'aprendre que no estan sols, també és molt important que aprenguen com respectar-lo. La majoria dels xiquets en adonar-se'n que els animals i les plantes són de tal importància seran els primers que a casa reproduiran aquests sentiments, per exemple, en veure un camí de formigues, ja no el xafaran sinó que faran de guardiants i de seguida el protegiran per a que ningú el xafe. El mateix amb les plantes, després de realitzar els experiments sugerits a aquest blog o d'altres amb les mateixes finalitats, segur que ajuden amb les plantes de casa recordant si s'han regat o si estan en lloc amb la llum adequada...

A classe (de la universitat), hem de fer una activitat per recordar un tema, podiem escollir entre la matèria o els éssers vius, i he triat els éssers vius per diverses raons, entre elles les ja esmentades abans, perquè crec que la matèria pot ser un tema un poc més complicat i si l'hagués escollit ho enfocaria com conceptes introductoris a matizar en primària; i perquè recorde com de xicoteta tenia un gran interés per aquest tema sobretot pels dinosaures: com s'alimentaven, com vivien, quins altres éssers vius vivien amb ells...

Per repasar, els continguts donats per als futurs docents, és a dir, la teoria que rebem a classe per poder entendre-ho i adaptar-ho al nivell dels xiquets, es presenten el següent questionari:


  1. Digues si les afirmacions són veritables o falses i explica breument per què és així.

    1. Una planta necessita només aigua i sals minerals per viure, així que, encara que la deixem en un lloc sense aire, mentre la reguem, la planta viurà. 
    2. A més d'alimentar-se, cal que els éssers vius realizen la respiraeper obtindre l'energia que necessiten per poder sobreviure.
    3. Els organismes autòtrofs d'un ecosistema són fonamentals per a l'existència d'altres éssers vius en aquest ecosistema.
    4. Hi ha una gran diversitat d'éssera vius molt diferents entre si per l'única raó que poden realitzar la funció de reproducció de maneres diferents.
  2. Els dinosaures es van estinguir fa 65 milions d'anys, però els paleontòlegs han deduït els seus habits de vida i alimentació. Podries tu fer el mateix a partir de les següents imatges d'aquesta espècie de dinosaure? Indica en quins trets morfològics et fixaries per donar suport a les teues respostes.
  3. Planteja una activitat per realitzar amb alumnes de segon cicles d'Educació Infantil en la qual puguen aprendre qué necessiten les plantes per a viure.
  4. Posa dos exemples de cadascun d'aquests animals:
    1. Herbívors:
    2. Carnívors:
    3. Omnívors:
  5. Confecciona un mapa conceptual dels éssers vius en el que planteges les diferents funcions vitals d'aquests i les seues diverses possibilitats de cadascuna d'elles.
Per a obtindre la correcció de les vostres respostes hem podeu enviar un correu amb les vostres respostes, escanejat o escrit amb ordinador, i us respondre el més aviat possible.

A més per a facilitar els continguts, se'ns ha proporcionat aquest mapa conceptual i que comparteixc per a que vosaltres també assoliu adequadament els continguts:
esquema-resum de tot el vist dels éssers vius

dimarts, 15 de maig del 2018

DIA 15 DE MAIG: CLASSE 21

ÉSSERS VIUS: ANIMALS
Com es nodreixen els animals?
NUTRIRSE  ALIMENTARSE
Nutrir-se és obtindre els nutrients (energia) necessaris mitjançant : Alimentació, respiració...

Quines fonts d'aliment són utilitzades pels animals? 
Com sabem hi ha tres tipus d'animals segons la classificació per alimentció: Herbívors, carnívors i omnívors, és a dir, les fonts d'aliment poden ser plantes, altres animals o ambdós. Per als que es pregunteu que hi ha sobre les bal·lenes, el plàcton es pot classificar en dos tipus. de tipus animal o vegetal, aleshores les bal·lenes serien omnívors.


Quins aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d'aliment i hàbits alimentaris dels animals? 
Dents afilades per a carnívors i dents axatades per als herbívors. A més altres aspectes com les garres, si tenen cames curtes o llargues, el grossor del ossos, ens pot indicar si eren veloços, grans etc

Podries saber el tipus de vida i l'alimentació que tenen els següents animals a partir de la seua morfologia?

  • Voltor: ungles i bec: carnívor
  • Cèrvol: herbíbor i són àgils per a poder escapar del depredadors. Les dents són per mastegar l'herba
  • Òs formiguer: insectívor, carnívor, per això la llengua tan llarga
  • Guepard: corre per a caçar, dents afilades per menjar carn, i té la oïda desenvolupada per a estar alerta
  • Puput comuna: bec per a poder menjar-se els cucs
  • Llebre: olfacte i oïda desenvolupada per a escapar dels depredadros i trobar l'aliment, herbívor les dets són per a tallar i les de dints per a mategar l'herba
  • Mussol: carnívor, caça ratolins en el bec i les garres. Té desenvolupada la vista per veure millor per la nit.
  • Talp (topo): les garres per a escabar, omnívor
  • Llop: carnívor: per esgarrar la carn i tenen molt desenvolupada la vista i ida, i te les potes llargues per a córrer més.
  • Rat penat: carnívor per les dents, i no veu i té la oida desenvolupada.
  • Balenes: omnívor, 
  • Orca: carnívor
  • Mosquit: carnívor
  • Papallona: hervivora
  • Aranya: depèn de l'espècie és hervivor o carnivor.
Els éssers vius interactuen uns amb altres de diverses maneres, entre les quals s'inclouen la lluita
per la supervivència. Amb tot el que hem avançat fins ara, podries establir les relacions tròfiques que
hi ha a la natura, des de la base de les cadenes alimentàries fins als últims consumidors?

Resultado de imagen de cadena trofica

Ja saps i ets conscient de la gran diversitat biològica que existeix. Per què creus que coexisteixen tantes estratègies diferents per realitzar una mateixa funció?
Perquè la natura no fa les coses fàcils, i sempre s'ha de buscar el menjar d'on siga quan es necessita, i com cada vegada escaquejen més els aliments, necesiten adaptar-se.

A principis del segle XIX, en els boscos de bedoll d'Anglaterra vivia una espècie de papallona de color blanquinós que rarament presentava una coloració fosca. A mitjan segle XIX, coincidint amb les últimes etapes de la revolució industrial, van començar a observar cada vegada més exemplars de color fosc (d'aquesta mateixa espècie) als quals se'ls va cridar "carboneres", i a la fi del segle XIX el 95% de totes les papallones de bedoll eren de la varietat carbonera. Què raonament podries donar per explicar aquest canvi en la proporció d'individus amb diferent color en aquesta papallona?
Supervivènicia, perquè la brutícia de les indústries, va fer que els arbres canviaren de color i es feren més obscurs, aleshores les papallones es van adaptar per poder camuflar-se, obscurint-se. Va sobreviure la espècie que menys caçaven i que es va aconseguir adaptar.

dijous, 10 de maig del 2018

DIA 10 DE MAIG: CLASSE 20

ÉSSERS VIUS: PLANTES
Per aprofundir amb el tema dels éssers vius, hui veurem i reflexionarem sobre aquells que ni emeten sons (com parlar, lladrar, etc), ni córren, i que de normal solen tindre part de color verd. Exacte, hui parlarem de les PLANTES.

Com sabem que el pes de l'arbre prové del CO2 de l'aire?
  • Aplicat a infantil: pots fer un experiment en que les plantes no tinguen aire
  • Com a teoria: Utilitzant H2O amb àtoms d'oxigen "marcats". 
  • CO2 + H2O + llums + sals (poca) -> H de carboni + O2 ↑ (s'evapora) + proteines (poca) = 

Planta -> llum + H2O.

Resultado de imagen de parts d'una flor
REOPRODUCCIÓ
- Asexual (no parlarem d'aquesta, però és important saber que existeix)
- Sexual
Les gametes masulines que estan als estams han d'entrar al gineceu (estiga, estl, òvuls), aquest procés es produeix mitjançant la:

Resultado de imagen de reproducció d'una flor


Mitjançant el vent, insectes, aus... Per als curiosos deixaré ací una imatge del procés de pol·linització, però és clar que amb infantil no es pot fer.



Per què creus que hi ha tants tipus diferents de flors? Quina estratègia creus que han desenvolupat per dispersar els seus grans de pol·len?: Perquè poden estar fecundades per altres flors. Moltes, comm ja hem parlat a la polinització, ací deixe uns exemples: els insectes o animals busquen alimentar-se del néctar de la flor, quan esta sobre aquest, se'ls enganxa polen a les potes o altra part del cos i quan se'n van volant o per terra, escampen aquest polen permitint que altres flor es fecunden.



Resultado de imagen de parts d'un fruit




Què és un fruit? Podries identificar parts de la flor en un fruit (si és que hi hagués alguna)? Quan les flors són fecundades comença una transformació de l'ovari, que es va desenvolupant i s'acaba convertint en el fruit.
Dels fruits obtindrem unes llavors que originaran una nova planta:





GERMINACIÓ D'UNA NOVA PLANTA

Quines estratègies s'han desenvolupat en les següents
plantes per dispersar les seues llavors? 
Llavors
Foto 1 i 2: Les protuberancies que tenen els permiteixen desplaçar-se (quan cauen de l'abre fan com si foren ales i el vent les desplaça).
Foto 3: Enganxant-se als animals. 
Foto 4: Per l'aire, el vent les desplaça. 
Foto 5: Per a evitar ser menjada o trenacada amb facilitat, teen una closca dura.
Foto 6: per a que puguen surar, i impedir que els depredadors se menjen les llavors (coco). 
Foto 7: El tindre massa carnosa permet tindre aliment per a la germinació (freses). 
El garrofer: la putrefaccio de la baina permet la germinació de les llaovors.

Tanmateix, no totes les plantes tenen llavors, és el cas del platan que coneguem i que es menjem. Per explicar-ho d'una forma senzilla, els platans no són el fruit real del plàtan, el platan és una malformació, produïda pssiblement per la polinització de dos plantes diferents però que el resultat d'aquestes és esteril. Seria com una mula (animal resultat d'encreuar un cavall i un ase de diferents sexes). Platan real.

Bé, repasem el que acabem de veure amb els següents audiovisuals (el temps és el contingut a tractar del video):







dimarts, 8 de maig del 2018

DIA 8 DE MAIG: CLASSE 19

CREIXIMENT D'UNA PLANTA
Tots els xiquets veuen com creixem els éssers humans. Qui no té un germà/na menut/da, té un vei/na, cosí/na o simplement veuen els seus company o ells mateix  com evolucionen, és a dir , com creixen.
Amb la resta d'animals, passa el mateix, pot ser tinguen una mascota o ho han anat al zoo i veuen com creix l'animal. 
Però amb les plantes és un poc més complicat, vuic dir, sí, realment poden observar com creix la planta o com li creixen flors o fruïts, però en part. Que hi ha de la tija? i les arrels? cóm comença a creixer?
Per a que els xiquets puguen respondre a aquestes preguntes poden realitzar el següent experiment:
Necessitarem: un fessol, terra per a plantes i un tipus formiguer de cristall o recipient trasparent estret.
El procediment és senzill, es plantarà el fesol i cada dia se li farà una foto. Dissabte i diumenge, la professora s'endurà el recipient per poder fer-li foto, i si no és possible doncs aquests dos dies no tindrien foto.
L'objectiu és que vejen cóm creix la planta per subsòl, però a més, que quan l'experiment finalitze puguen veure tot d'una tira, de forma que vejen millor l'evolució, la seqüència de fotografies.

A més podem reforçar-ho amb aquest dos videos:



Per altra banda, pel que respecta a la classe d'avui s'ha contnuat amb les exposicions d'animals, que recorde podeu visitar a l'entrada del dia 26 d'abril, és a dir, la dissetena classe.

dijous, 3 de maig del 2018

DIA 3 DE MAIG: CLASSE 18

ÉSSERS VIUS: 
Normalment quan volem aprendre coses noves, les entenem millor i les aprenem si les fem, és a dir, n sols estudiem cóm i perqué si no que ho duguem a terme per comprovar-ho, així doncs, a continuació presentaré tres tipus d'expermiments que es poden fer a un aula de infatil per aprendre que les plantes també són éssers vius i què necessiten per a realitzar les funcions vitals de tot ésser viu: relació, resproducció i nutrició.
Es farà el seguiment d'aquest experiments a temps que és reproduixen, és a dir aquesta entrada seguirà en cosntrucció fins que els següents experiments queden finalitzats.
Al títol trobareu un enllaç de videos amb l'experiment explicat i completat, però no dels experimets meus, sinò com ells.


Per a fer aquesta planta necessitarem un tipus de llegum, com les llentilles, dos pots buits de iogurt i un poc de cotonpèl.
Posarem unes 8 llentilles al pot de iogurt i contonpèl suficient per cobrir la base del pot. Ho regarem amb l'aigua suficient per a humir el cotonpèl i deixarem un pot a un lloc sense llum i altre amb llum.
Amb aquest experiment veurem com la planta, al no rebre els nutrients que li dona la llum de sol, creix sense color, és a dir, sense clorofil·la.
Cada dimarts i dijous lectiu d'humirà el cotonpèl (perquè és quan podem accedir a l'aula)
 

DIA 5 (llum)

DIA 7 (sense llum)
DIA 7 (llum)


Com bé sabem, les plantes necessiten nutrients per a viure i aquests nutrients provenen de la terra, la llum, l'oxigen i l'aigua. Però que passa si la planta careix d'algun d'aquests elements?
Per comprovar-ho anem a realitzar el següent experiment: 
Necessitarem: 4 pots de iogurt, terra per a plantes, aigua, i 4 plantes de llegum (que la facultat ens a proporcionat des d'un viver).
El procediment és posar les plantes en el pot i tirar-li la terra:

Després deixarem cada una d'elles a llocs diferents: una sense llum, altra sense oxigen, altra sense aigua i l'altra la regarem i la tindrem a un lloc amb tot:


DIA 1 (sense oxigen)

sense oxigen

DIA 1 (sense llum)
DIA 5 normal
DIA 5 (sense oxigen)
DIA 7 (ense llum)
DIA 5 (sense aigua)


DIA 7 (sense oxigen)
DIA 7 (sense oxigen)


 EXPERIMENT 3: QUAN LES LLEGUMS E PODREIXEN
Amb aquest experiment comprovarem com afecta la humitat i no tindre oxigen a les llegums.
Materials: cigrons, soja, llentilles, arròs i fèsols (és l'orde que saltres hem seguit però dona igual l'orde de les llegums), un drap, una bolseta per a congelar, grapes i aigua.

Graparem el drap a la bolsa de forma que queden tres camins diferenciats per a cada llegum, desp´res humirem el drap i col·locarem les llegums dintre.
 

Podreu seguir el procés ací:

DIA 0
DIA 5







DIA 7





diumenge, 29 d’abril del 2018

DIA 26 D'ABRIL: CLASSE 17

ANIMAL PREFERIT

De vegades les diferències ens fan igual. A aquest video podem observar com un gos i una persona a pesar de ser dues espècies diferents s'acaben unint inclús més que amb altres de la seua espècie. Possibement el xiquet fora rebutjat per no poder fer el mateix que companys seus, o ell mateix es senquera desplaçat per la mateixa raó, i es tanca sol a casa amb els videojocs, pero al veure que si el gos podia jugar i fer el mateix que si tingués les quatre potes, el xiquet va decidir no tancar-se més i eixir a jugar. 

D'altra banda, recordem informació sobre els éssers vius, per poder començar les presentacions dels nostres animals preferits:
A continuació us presente algunes de les presentacions que han fet els eus companys de classe amb el seu nom i blog o jo sobre els nostres animals preferits, no ha donat temps a fer-los tots així que el pròxim dia col·locaré a aquesta mateixa entrada les que queden.



Aquest és el meu.


María Fernández Gismero: https://mariafergisnatural.blogspot.com.es/

LA GALLINA: https://prezi.com/view/KfPhMZE67E8zzpPGEpb1/
Patri Asensio Crespo: http://patribenissa.blogspot.com


Christian Santamaría Cardona: https://elrincondelosenanitosdecasa.blogspot.com.es/?m=1


Rocío Tenza Abril https://projectedemestraua.blogspot.com.es


Estela   Llorens Català https://esteladcmn.blogspot.com.es/


Raquel Gadea Francés: https://raquelgadea.blogspot.com.es/

EL LLOP I EL LLEÓ: https://sites.google.com/view/aprenem-junts/p%C3%A1gina-principal
Isabel Martínez Martínez: http://saviesanatural.blogspot.com
Manuela Bricio Ibàñez: http://nostramarenatura3.blogspot.com


Ainoa Valls Bañón


Blanca Giner Poveda: https://infantilconblanca.blogspot.com.es


Rocío Pascual Lorenzo: https://rpl-91.blogspot.com.es/

dijous, 26 d’abril del 2018

DIA 24 D'ABRIL: CLASSE 16

DIA DEL LLIBRE
Si bé, després de veure el video podem enfocar la seua reflexió en deus direccions: l'esforç i no el fies de tot, ja que és pot entendre que més que ajudar, el que la nina vol, és canviar-li el lloc a la xiqueta.
Tanmateix em centraré a l'esforç. És clar que per realizar qualsevol objectiu en la vida em d'esforçar-nos, encara que siga poc, per poder-lo aconseguir. En el meu cas no puc esperar tindre el títol de mestra estant asseguda jugant a la videoconsola, hauré d'estudiar i treballar per a aconseguir-lo.
Amb el xiquets podem treballar-ho poc a poc, per exemple si fan un dibuix i algú ha fet un castell mol bonic, si altra persona al principi no li ix bé i vol fer-lo com el seu company/a li haurem de fer-li veure que pràcticant podrà complir el seu objectiu.

Per al dia de hui haviem de donar-li aquesta fitxa a un xiquet/a d'entre 3-6 anys per a que diguera quins d'ells eren éssers vius i per què:

Malauradament jo no vaig poder realitzar-li-la a cap xiquet/a perquè no tinc cap proper amb aquesta edat, però els meus companys si que van poder fer-ho i aquestes van ser algunes de les respostes:

  • Rana: Si
  • Cullera
    • No
    • Si, perquè servix per a menjar.
  • Arnaya
    • Si  
    • No, perquè no servix per a res.
  • Pa: No
  • Arbre
    • Si
    • No, perquè no té ulls
  • Rosa
    • No 
    • Si, perquè quan l'agafem fa olor
  • Paloma: Si
  • Coxe
    • No 
    • Si, perquè es mou. Perquè ens porta als llocs. Perquè creix.
  • Gat: Si
  • Os: Si perquè parlen en ell. 
  • Xiqueta: Si perquè és com ells.
Podem extraure que els xiquets atribuixen certes caracterísitques de les persones als objectes, és a dir, ells saben que són éssers vius: es mouen, parlen, fan olor, creixen, realitzen accions amb una finalitat. Per tant si algun objecte també ho fa, vol dir que també ho és i el mateix al contrari. 

Per altra banda, aquesta setmana ha sigut el dia del llibre, aleshores em reflexionat sobre la importància de llegir. Llegir a més de desenvolupar el nostre vocabulari i la nostra capacitat de expressar-nos, també ens pot servir per a crear el nostre propi mon on evadir-nos per uns instants de la realitat, ens pot ajudar a refelxionar sobre algues coses, ens ajuda a traure les nostres emocions o inclús gràcies a la passió per la lectura, pots fer amics que tinguen en comú amb tú la lectura.
En general, els xiquets quan són menuts, tenen interés per llegir, volen que els lliges un conte o si estan aprenent a llegir, te'l volen llegir ells. Però a mesura que ens fem majors, aquest sentiment desapareix, pot ser perquè les lectures obligatories ens fan avorrir la lectura? perquè com anem creixent tenim més resonsabilitat i feines i no tenim temps? o simplement la tecnologia, les imatges, la comoditat, està fent desapareixer la lectura?
Personalment, crec que alguns si que han deixat llegir, ja que un llibre pot costar 5 hores de llegir mentre que veien la pel·lícula com a mol t'ocupa 2 o 3 hores, tens els paissatges i les descripcions visualmnt ja fetes, és a dir no has de llegir una pàgina sencera de descripcions quan la pots veure. En fí, encara que no semble veritat algunes persones expliquen aquesta raó com a resposta a per què no lligen. 
En el meu cas ha sigut perquè pot ser no trobe el llibre que m'atraga, i si el trobe no tinc temps per llegir perquè he de fer treballs i estudiar, a més quan trobe un estona lliure preferixc quedar amb els amics o simplement descansar.
A classe hui hem el·legit un llibre sobre ciència del qual hem d'elaborar un tipus de fitxa per a recomanar el llibre, el resultat es podrà vore a l'entrada del dia que ho exposem.

En infantil, hem de motivar als xiquets a llegir, que no obligar a fer-ho. Mitjançant teatres, disfresses i dibuixos despertem la seua curiositat per les històries, volen saber el perquè com i quan de les històries i escoltar-les. A mesura que aprenen a llegir, ja agafen ells mateixa els contes, inclús alguns fan les seues seqüeles imaginant que podria pasar si en compte de acabar així la histoòria ho haguera fet d'altra forma.

En fi, el gust de la lectura no s'hauria de pedre mai, i els que realment seguixen llegin tenen més imaginació i creativitat, trets molt importants en el futur, com ja he explicat a altres entrades.



diumenge, 22 d’abril del 2018

DIA 19 D'ABRIL: CLASSE 15

ÉSSERS VIUS: MR.POTATO

L'assejament escolar o bullying no és algo que estiga de moda, ni que hi haja més ara que abans, simplement és que ara la gent no té por a dir en veu alta que els estan assejant. Els xiquets poden ser molt cruels de vegades, però també ho són els adults. Com podem veure a aquest fragment de la pel·lícula: "En frente de la clase", fins i tot els professors responien negativament davant del xiquet. En aquest cas, ja no es tracta d'un aspecte físic o d'una forma de ser, aquest xiquet té el Sindorme de Tourette, el qual produeix moviments i sorolls involuntaris. S'enten que quan una perona té alguna diferècia destaque de forma negativa o positiva en front la resta, i és algo que no podem evitar, però no per aquesta raó hem de ser irrespetuosos o s'hem de burlar d'aquesta diferència. Com bé fa el director d'aquest centre, li cedix la paraula al xiquet per que puga explicar el que li passa i de quina forma li poden ajudar, apel·lant així a la bona part que tenim les persones, així i tot moltes persones seguixen assejant a altres, si són xiquets podem tractar aquests temes a l'aula i que d'una forma paulatina entenguen el seu error, si són adults, doncs bé, és pot tractar de mitjançant la paraula explicar-los el mateix que als xiquets.
El tema de l'assejament és molt important per a mi, i és una de les raons que més destaquen de per què he escollit aquesta professió, de forma que us agradaria que tractara una o més entrades integres a aquest tema m'ho podeu deixar als comentaris.

Quin és el teu animal favorit?
Hui hem comensat amb l'exposició dels nostres animals favorits. La meua companya Laura, ha sigut la primera en exposar el·legint com a animal favorit el següent:


Podeu visitar el blog de la meua companya al següent enllaç:

MR. POTATO
A la classe de hui hem realitzat la pràctica del Mr. Potato, és una pràctica sennzilla que podem realitzar amb els nostres alumnes i que els ajudarà a intrduïr-se amb el tema dels éssers vius, ja que podan veure cada dia com creix la herba.
Per a realitzar aquesta pràctica necessitarem:
menjar de pardal
  • Un pot de cristall o una botella (per a que es feu una idea del tamany, de 0.5l o els pots de tomaca fregida de cristal)
  • Un calcetí calça o unes mitjes
  • Terra per a plantes o per a gats
  • Menjar de pardal (llavors) o herba per a gats
  • Aigua
  • Material per decorar:
    • ulls de plàstics
    • botons
    • fil ( i agulla per cosir)
    • gometes menudes 
    • pompons de tela
    • pistola de silicona
    • altres
De normal s'utilitza o el menjar per a pardals i la terra per a plantes o herba per a gats i la terra per a gatss, però jo ho he utilitzat tot.

1. El primer pas és retallar la punta del calceti (perquè si no la junta de la punta no deixaria creixer la herba), fer-li un nuc i posar-lo del revés per a que el nuc quede dins del calceti.

2. Posem la calça al pot de cristall, de forma
que quede com una bolseta dintre.
  
3. Col·loquem les llavors dins

4. Posem la terra, de manera que les llavors
queden baix i la terra dalt (tot i que és al revés
perquè ara li donarem la volta)
      5. Nuguem la calça de forma que les llavors i la terra queden apretades.

6. El decorem


7. Li banayem el cap, posem aigua al pot, i col·loquem el nostre
Mr. Potato damunt, de forma que el troç de calça sobrant de quan
li hem fet el nuc quede dins de l'aigua i així no caldria regar-lo tots el dies.
Aquests són els que hem fet tota la classe.
Ara sols queda esperar a que creixca. Com no tinc classe tots els dies a aquesta aula, aniré posant fotos de la seua evolució però no serà de cada dia.

DIA 7
DIA 5

DIA 14
DIA 19




DIA 21
DIA 21
(tallant la mitja per a que crixca amb més espai)

dimecres, 18 d’abril del 2018

DIA 17 D'ABRIL: CLASSE 14

ÉSSERS VIUS: PER QUÈ HI HA TANTA DIVERSITAT A LA NATURA?

Com he esmentat a alguna entrada, avui dia tenim la competitivitat en compte de la col·laboració. La veritat, al principi de veure el video, pensaba que acabaria amb els dos xiquets col·laborant amb un xicotet lloc amb llimonades i sucs de taronja, es repartirien els beneficis i ja. Evidentement no ha sigut així, però si en compte de mirar la part negativa mirem la positiva, la competitivitat és a dut a ser emprenedors, veure més allà d'un exprimidor, gots de cartró i una taula de fusta. Gràcies a voler aconseguir més clients, fomenten la seua capacitat de publicitar-se i conseguir un negoci autònom. A més, és clar que al mercat ha d'haver competència, a veure, són productes i es tracta de vendre més que els altres, però no podien haver parat quan ja tenien el suficient per a viure? Al final ni el producte pel qual estaven treballant era el producte que esperaven, aquest acaba sent un procés mecanitzat amb l'objectiu de superar a l'altre i no de exctraure la millor part del producte per abastir la necessitat del clients. Afortunadament, s'en adonen del que vuic intentar fer veure amb aquesta reflexió, de vegades és millor col·laborar amb la finalitat d'extraure el millor i poder viure sent feliç, que no competir per a viure sent ric i conegut.

PER QUÈ HI HA TANTA DIVERSITAT A LA NATURA?

L’ORIGEN DE LA VIDA A LA TERRA
Abans de començar a explicar aquesta part, m'agradaria destacar que ho faré des de la visió científica. Hi ha centres que són religiosos o xiquets que els hauran contat la versió de la religió. Tot i que religió i ciència pareguen icompatibles, no són, i si es dona aquest cas s'hauria de trobar un equilibri per explicar ambdues visions. 
Resultado de imagen de el reloj de la vida teoria evolucion

Se sap que el naiximent del primer ser viu es degut a que la temperatura de la Terra va baixar i va possibilitar que hi haguera vida al noste planeta fa més de 4 mil million d'anys. La descarrega elèctrica que va originar un primer caldo (caldo primordial), va originar la primera vida i a partir d'aquestes van nàixer les bacteries i posteriorment els éssers vius unicel·lulars i després pluricel·lulars. Amb aquest video podem aprofundir més sobre aquesta teoria: https://www.youtube.com/watch?v=5A0IBsbSOSI

Però, què és un ésser viu?
Un ésser viu és un conjunt d'àtoms i molècules, que formen una estructura organitzada i complexa, que es relaciona amb l'ambient amb un intercanvi de matèria i energia d'una forma ordenada, i que té la capacitat d'exercir les funcions bàsiques de la vida que són la nutrició, la relació i la reproducció, de tal manera que els éssers vius actuen i funcionen per si mateixos sense perdre el seu nivell estructural fins a la seua mort. 

I clar, ara és quan un xiquet ha vist alguna pel·lícula d'animació i ens diu que un coxe també és un ésser viu. Aleshores per poder fer entendre als xiquets què és un ésser viu, podriem realitzar algunes pràctiques com per exemple: per a explicar-los les bactèries, podriem realitzar una visita al laboratori i observar bactèries amb el microscopi, amb els animals podiren parlar del seu animal favorit o d'alguna visita a una reserva natural on podran parlar tant de plantes com d'animals, i per a que entenguen que les plantes també són éssers vius poden realitzar l'experiment del Mr. Potato (Aquest experiment el realitzarem a classe, per tant a la següent entrada s'explicarà co relitzar-lo)
També podem realitzar-los les següents preguntes, ajudant-los amb resultats com aquests:
Resultado de imagen de piojo
  • Quin és l'ésser viu més petit que coneixes?
El poll 

  • Quina és la unitat bàsica per la qual estan formats tots els éssers vius?
Cèl·lules
  • Quines funcions necessita realitzar un ésser viu per viure?
Nutrició, reproducció, relació.

Una vegada ja són més majors i entenen què és un ésser viu, ja podem explicar altres aspectes com els hagen desenvolupat els diferents organismes per a realitzar cadascuna de les funcions dels éssers vius?



divendres, 30 de març del 2018

DIA 20 MARÇ: CLASSE 13:

REPASEM LA MATÈRIA

En aquesta entrada no vos expicaré molt més del que ja sabeu. Hui vos deixe més bé una mena de vídeos, imatges, taules i esquemes a mode de resum de tot el que hem vist fins ara.


Breu resum de la densitat, volum, massa i pes.

diferències massa i pes

Experiment: Com separaries sorra, sal i llimadures de ferro?
Primerament amb l'ajuda d'un imant separariem les llimadures de ferro, de manera que ja tindriem les llimadures de ferro separades, i ens quedaria la sal i la sorra:


Esquema-resum de tot el que hem vist