DIA 15 DE MAIG: CLASSE 21

ÉSSERS VIUS: ANIMALS

Com es nodreixen els animals?

NUTRIRSE ≠ ALIMENTARSE

Nutrir-se és obtindre els nutrients (energia) necessaris mitjançant : Alimentació, respiració...

Quines fonts d'aliment són utilitzades pels animals? 

Com sabem hi ha tres tipus d'animals segons la classificació per alimentció: Herbívors, carnívors i omnívors, és a dir, les fonts d'aliment poden ser plantes, altres animals o ambdós. Per als que es pregunteu que hi ha sobre les bal·lenes, el plàcton es pot classificar en dos tipus. de tipus animal o vegetal, aleshores les bal·lenes serien omnívors.

Quins aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d'aliment i hàbits alimentaris dels animals? 

Dents afilades per a carnívors i dents axatades per als herbívors. A més altres aspectes com les garres, si tenen cames curtes o llargues, el grossor del ossos, ens pot indicar si eren veloços, grans etc

Podries saber el tipus de vida i l'alimentació que tenen els següents animals a partir de la seua morfologia?

• Voltor: ungles i bec: carnívor
• Cèrvol: herbíbor i són àgils per a poder escapar del depredadors. Les dents són per mastegar l'herba
• Òs formiguer: insectívor, carnívor, per això la llengua tan llarga
• Guepard: corre per a caçar, dents afilades per menjar carn, i té la oïda desenvolupada per a estar alerta
• Puput comuna: bec per a poder menjar-se els cucs
• Llebre: olfacte i oïda desenvolupada per a escapar dels depredadros i trobar l'aliment, herbívor les dets són per a tallar i les de dints per a mategar l'herba
• Mussol: carnívor, caça ratolins en el bec i les garres. Té desenvolupada la vista per veure millor per la nit.
• Talp (topo): les garres per a escabar, omnívor
• Llop: carnívor: per esgarrar la carn i tenen molt desenvolupada la vista i ida, i te les potes llargues per a córrer més.
• Rat penat: carnívor per les dents, i no veu i té la oida desenvolupada.
• Balenes: omnívor, 
• Orca: carnívor
• Mosquit: carnívor
• Papallona: hervivora
• Aranya: depèn de l'espècie és hervivor o carnivor.

Els éssers vius interactuen uns amb altres de diverses maneres, entre les quals s'inclouen la lluita

per la supervivència. Amb tot el que hem avançat fins ara, podries establir les relacions tròfiques que

hi ha a la natura, des de la base de les cadenes alimentàries fins als últims consumidors?

Ja saps i ets conscient de la gran diversitat biològica que existeix. Per què creus que coexisteixen tantes estratègies diferents per realitzar una mateixa funció?

Perquè la natura no fa les coses fàcils, i sempre s'ha de buscar el menjar d'on siga quan es necessita, i com cada vegada escaquejen més els aliments, necesiten adaptar-se.

A principis del segle XIX, en els boscos de bedoll d'Anglaterra vivia una espècie de papallona de color blanquinós que rarament presentava una coloració fosca. A mitjan segle XIX, coincidint amb les últimes etapes de la revolució industrial, van començar a observar cada vegada més exemplars de color fosc (d'aquesta mateixa espècie) als quals se'ls va cridar "carboneres", i a la fi del segle XIX el 95% de totes les papallones de bedoll eren de la varietat carbonera. Què raonament podries donar per explicar aquest canvi en la proporció d'individus amb diferent color en aquesta papallona?

Supervivènicia, perquè la brutícia de les indústries, va fer que els arbres canviaren de color i es feren més obscurs, aleshores les papallones es van adaptar per poder camuflar-se, obscurint-se. Va sobreviure la espècie que menys caçaven i que es va aconseguir adaptar.