Benvinguts a Naveguem a l'aula, on aprendrem com utilitzar les xarxes socials, Internet i altres ferramentes tecnològiques d'utilitat a l'aula d'Educació Infantil.
REPASEM LA MATÈRIA En aquesta entrada no vos expicaré molt més del que ja sabeu. Hui vos deixe més bé una mena de vídeos, imatges, taules i esquemes a mode de resum de tot el que hem vist fins ara.
Breu resum de la densitat, volum, massa i pes.
diferències massa i pes
Experiment: Com separaries sorra, sal i llimadures de ferro?
Primerament amb l'ajuda d'un imant separariem les llimadures de ferro, de manera que ja tindriem les llimadures de ferro separades, i ens quedaria la sal i la sorra:
A mesura que anem creixent, comencem a entendre allò del temps. De menuts els dies pareixen anys i no som conscients del temps que passa, mai perdem temps sempre em sembla estant fent algo, però quan creixem, tot i que hi ha dies que se'ns fan eterns, una vegada a pasat una any ens sembla que a 25 de decembre encara estem celebrant l'any nou, però de l'anterior. La majoria, per no dir tots, dels adults sempre tenim les paraules "no tinc temps" a la boca, i parle en primera persona perquè jo sóc la primera que ho diu. Doncs bé suposem que el temps es aquest frasc, la majoria de nosaltres ens centrem en els treballs, estudiar o treballar, i com a molt intentem trobar temps per a la família. D'aquesta forma vejem ja que tenim tot el dia ocupat, però i si en compte de pedre el temps amb el mòvil o pensant amb les mosques ens organitzem? La resposta és fàcil, trobarem un xicotet espai per relaxar-nos ja siga amb els amics fent-se una cervesa, anant al cinema, de tardeig... En conclusió no s'ofegueu en un got d'aigua que sempre tenim uns segons per parar i respirar. Per dir-ho d'alguna forma, com diu al video, si plenem el frasc de pedres (feina) no cap la familia i els amics (pilotes), de forma que per a que capia tot s'ha d'organitzar per tamanys (prioritats).
Si recordem el que hem vist fins ara, sabrem que la matèria ni es crea ni es destrueix, però si que es transforma. Un exemple clar està a les portes de madera de les cases, perquè de vegades ens costa tancar o obrir la porta més que altres vegades? Les portes es dilaten amb la calor, és a dir, varia el seu volum, però la porta seguix sent la mateixa. El mateix passaria amb els ponts, per això si es fixem, als ponts existeixen uns espais, per entendre-ho millor podeu llegir aquest article: https://ingeniero-de-caminos.com/juntas-de-dilatacion-para-puentes/
Amb els metalls, també passa, tot i que aquest experiment és molt perillós de realizar a infantil, inclús a primaria, a secundaria es podria realitzar, o a primaria però per part del professor/a i amb extrema cautela, s'observa perfectament com els metalls és dilaten amb la calor: https://www.youtube.com/watch?v=HO-USkXYMGY
Tots aquests són exemples on una mateixa substàcia pot canviar el seu volum, o be per un canvi de la temperautra, o be per un canvi en la pressió a la que està sotmés eixe objecte.
Per altra banda si parlem del pes i la massa recordarem que el pes necessita de la massa per a definir-se.
La llei d' hooke: f= k·x
Exemple: Un grup d'alumnes ha realitzat un experiment penjant diferents pesos en un moll i ha obtingut els següents resultats:
El pes l'hem averiguat enganxant els pesos a un moll i com una regla, fins o arribe la pesa indica el seu pes. De manera, que es clar que per saber el pes necessitem de la massa, si no el moll no s'estiraria.
Altre exemple:
Un tros d'un material es col·loca en la superfície de la Terra, de la Lluna i de Júpiter Què podem dir del seu pes i de la "quantitat de matèria" que té en cada lloc?
A la superfície de la Lluna, un mateix objecte produiria un estirament, al mateix moll, menor que el que produiria en la superfície de la Terra i aquest, al seu torn, seria menor que el que es produiria en la superfície de Júpiter. L'estirament no es deu a una propietat intrínseca de l'objecte, ja que depèn del lloc on es trobe.
A aquesta propietat d'un cos que no varia amb independència del lloc on es trobe (a la superfície de la Terra o en l'espai intergalàctic) ni quan s'escalfa o es refreda (el volum sí varia) se li crida massa. Ens indica "la quantitat de matèria" que té un objecte. Es mesura en quilograms (kg).
Com hem dit anteriorment el pes és la força amb la qual "estira" un objecte (per exemple la Terra) a un altre objecte (per exemple, una persona) cap al seu centre i per tant es mesura en Newtons (N). El Newton és la unitat de força (no és una unitat de massa!). La força amb què un planeta atrau un quilogram de massa és una característica del planeta i del lloc on es trobe aquest cos i s'expressa en N / Kg ("gravetat").
La garvetat és la força d’atracció que, a causa de la gravitació, és exercida per la Terra o per un astre qualsevol sobre els cossos materials i que els fa caure amb una acceleració, anomenada acceleració de la gravetat g, que és independent de llur massa. S'expressa amb m/s2 que equival a n/kg.
Ja hem parlat de massa, volum, pes i gravetat i els hem explicat, però encara ens queda la densitat:
Si es tenen dos objectes A i B de mides diferents i fets amb materials diferents. Com podríem determinar quin dels dos materials és més lleuger?
L'objecte que menys massa per cada unitat de volum té, és el més "lleuger", o menys dens. Així doncs, el quocient entre la massa d'un objecte i el seu volum (m / V), és útil per mesurar la propietat dels cossos que vulgarment es diu "lleugeresa o pesadesa", i que científicament es diu DENSITAT.
La densitat no depèn de la quantitat de matèria, només del material. És a dir que serà la mateixa per un clau que per a una biga, si el tipus de ferro és el mateix. Com és característica de cada matèria, ens serveix per a distingir uns materials d'altres.
Per exemple, si pesem un litre d'aigua la seua massa serà X, si pesem dos litres d'aigua la seua massa serà 2X, en fer la divisió de massa entre volum el resultat serà el mateix.
Com sabem, els objectes menys densos que un líquid suren en ell i els més densos s'enfonsen (si estan totalment envoltats de líquid). Algunes persones confonen densitat amb viscositat. L'oli d'oliva, per exemple, és molt més viscós que l'aigua, però menys dens: flota en ella.
Amb els xiquets podriem explicar la densitat amb una columna de densitat:
També podem realitzar altres experiments amb objectes sòlids, he dir que fins i tot molts adults es queden bocabadats amb els resultats:
Per finalitzar us deixe aquest esquema que resumeix part de la teoria que hem vist, a la següent entrada podreu fer un repàs més concret del que s'ha vist fins ara.
Repasem el que hem vist fins ara mitjançant aquest audiovisual:
Potser als xiquets els coste entendre aquests conceptes, per tant hem de buscar altres camins per poder introduir-los a la matèria. Per exemple, en compte d'utilitzar un pes, poden utilitzar una balança:
Mitjançant la manipulació podrán comprovar quins objectes tenen més massa que altres. A més també podem ixir al pati o anar a un parc per a utilitzar la balança on poden pujar els xiquets i comprovar que per a igualar el pes de la professora (que és més gran) necessitaran més xiquets. O col·locant algun objecte a un costat, com llibres, i un xiquet a l'altre.
Els xiquets també han d'aprendre que hi ha coses que es poden mesurar i que sempre serà el mateix. És a dir, han de saber distingir allò que té magnitud d'alló que no.
Què podem mesurar?: Temperatura (T/eb), elasticitat (Ke), Duresa (Graus de D.).
Què no podem mesurar?: Sabor, olor, color, textura.
Quan dic que mai varien hem referixc a que podem mesurar l'altura d'una taula i la mesure qui la mesure sempre donarà el mateix, però per exemple si jo taste una llima i altra persona també (sabor) per a un estarà més àcid que per a altre, i per tant al variar no es pot considerar una magnitud. Altra cosa és també, que mesurem un xiquet i mida 1.2m i un mes després 1.3m el resultat a canviat però perqué el xiquet a tingut una variable a la seua altura ja que ha crescut.
Podem observar com tenen la mateixa massa,
tanmateix el volum de l'aigua és major.
Altre factor a tindre en compte és que l'objecte no té més massa per ser més gran o xicotet (volum), depen de la seua composició. Per exemple: un litre de mercuri i un litre d'aigua ocupen el mateix espai cadascún: 1000cm3 , però el mercuri tindrà més massa, perquè el material pel qual està format és més dens. M'explique, el mercuri és l'element que major densitat té: 13.6 g/cm3, i la densitat de l'aigua és de 1g/cm3, el que significa que 1litre d'aigua és equivalent a 1kg, però 1litre de mercuri ho és a 13.6kg. Si volgueren saber que pesa 5 litres de mercuri hauriem de multiplicar-ho per 13.6: 5 x 13.6= 68kg; mentre que per a l'aigua és 5x1= 5kg. De tota manera, a l'entrada que seguix d'aquesta, s'explicara més profundament què és això de densitat.
Sabem que el foc va sorgir a la prehistòria, o que l'escriptura la van inventar els egipcis amb el pergamí, però d'on va sorgir el volum?
Es diu que va sorgir a l'antiga Grècia per part d'Arquímedes i un conflicte per saber si la corona del rei estava feta d'or o no:
El que Arquímedes acaba d'explicar amb la corona i les monedes, també podem explicar-ho mitjançant paia i plom. Però amb una xicoteta variant:
palla
Bé, amb les meues paraules ho explicaria de la següent manera: La palla és la tija o canya del blat i d'altres gramínies després de seca i separada del gra. És a dir la palla, no és un element o un objecte, sino un conjunt de xicotetes rametes. Están totes juntes però per molt juntes que estiguen sempre queden xicotets espais que contenen aire. Com ja hem vist l'aire pesa, per tant quan estem mesurant 1kg de palla no estem mesurant sols la palla, sinò que també estem mesurant aquest aire. En conclusió 1kg de plom (que és un element unit) no pesa igual que 1kg de palla (aire més el conjunt de tijes) tot i que si que tenen la mateixa massa.
De manera que la palla tira més aigua perquè té més volum.
Si tirem dos fulls des de la mateixa altura, però un l'hem fet una boleta arrugant-lo i l'altre no el full arrugat caurà més ràpid que l'altre. L'aire s'oposa al moviment: les partícules invisibles que el constitueixen, que són molècules de gas, xoquen contra els objectes en moviment. Aquests xocs provoquen la resistència de l'aire al moviment dels fulls de paper.
Com més gran siga la superfície de l'objecte en contacte amb l'aire, la seua frec amb l'aire és més important: això explica per què la fulla que no es va arrugar troba més resistència i la seua caiguda és més lenta.
A més també estem parlant d'una força E i P, que per poder-la explicar millor repetirem l'exemple de l'astronauta:
Imagina algú estirant l'astronauta des del centre del planeta i des del centre de la lluna. A la terra ha de fer més força, per això la gravetat és major.
La força de la gravetat és la força responsable del fet que els cossos siguen atrets cap a la superfície de la Terra, per això quan saltem tornem a caure a terra.
Quant a més llunt estiguem del centre del planeta més força força cap al sòl tindrem, ja que la gravetat serà major:
observa l'antepenúltia dada: gravetat ecuatorial
A Júpiter ens seria impossible donar patada, mentre que a Mercuri podriem anar saltant sense quasi esforç.
Amb El Dia de la Dona proper, hem vist un video que ens ha fet reflexionar sobre la situació que hem viscut les dones al llarg de tots aquest anys. Podria extendrem amb folis i folis explicant la meua opinió, la importància d'aquest dia, la lluita constant que hem de seguir i que fins i tot al 2018 seguix havent una gran diferència entre homes i dones, però ja ho he fet a twitter així que si voleu podeu entrar i fer una ullada.
Tanmateix si que m'agradaria destacar una dada important a la ciència, i és que quantes dones científiques coneixes? i d'homes?
Es trist veure que la majoria de persones no sabria dir ni una, però és normal, a la dona no se li valora el treball com a l'home. És més, com sabem que tots aquells descobriments de Newton, Einstein, Galileo etc. van ser seus realment? Vuic dir, cap la possibilitat que molts descobriments científics hajen sigut per dones però els homes es van fer amb aquest treball, simplement per despreciar la dona, o perquè aquest descobriment era important i sabien que donada la situació de l'època la veu de la dona no tenia força i l'única forma de fer aquestes teories consistents, seria amb un nom masculí al davant.
MATÈRIA
Fins ara hem parlat de la massa, el pes i el volum, hem comentat alguna cosa de la densitat. La diferència entre pes i volum està bastant definida, així que avui anem a centrar-se en el volum.
Com diu al video el volum d'un sòlid es pot mesurar mitjançant un vas de precipitats o proveta i aigua. Hi ha que afegir, que és clar que l'objecte ha de cabre dintre de la proveta, sinò s'adoptarien altres mesures. Expliquem-ho amb un exemple:
Tenim una roca, i volem saber el seu volum: es fica aigua a la proveta i obervem que arriba fins als 22ml. Seguidament, posem la pedra a dintre de la proveta i comprovem que ha passat. El nivell de l'aigua augmenta fins als 26ml, és a dir el volum de la roca és de 4ml (26-22=4).
Però, com és que mesurem amb litres un objecte sòlid? Doncs bé, és senzill, parlem de litres perquè és la capacitat de litres que ixe objecte ocupa. Com ja sabem, el volum és mesura en m3. Així que segons el sistema de conversió, si 1L=1dm3 aleshores 1ml=1cm3 i per tant 4 ml serà el mateix que 4cm3. D'aquesta forma averiguem que el volum de la roca mesura 4 cm3.
Per que puga recordar millor la capacitat que ocupa el volum, tenim aquests exemples:
1 cm3
1 dm3
1 m3
Per atra banda, el volum d'altres formes geomètriques es mesura de la següent manera:
On r= radi, h= altura
Seguidament, a l'aula, procedim a mesurar el volum de:
La classe: com que el sòl està fet de manisses quadrades, hem mesurat una manisa i l'hem multiplicat per la quantitat de manises des d'un costat a l'altre de l'aula i des de davant al darrere, finalment, hem mesurat des del sòl fins al sostre: (0.4m x 28 baldoses) x (0.4cm x 20 baldoses) x 2.83m = 253568m3 = 253568l
El brick de llet: ample x llarg x alt= 9.5cm x 6.4cm x 16.5cm= 1003.2cm3 = 1,3dm3 = 1.3l
El cub d’escuma: 14.5cm x 14.5cm x 14.5cm = 3048.625cm3 = 3.05l
El cub de suro: 16.5cm x 17cm x 15cm= 4207.5cm3 = 4.2l
Els recipients 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (ordenats per volum de menor a major):
1: 3ml
2: 23.5 x π x 1.52 = 166ml
3:els gots de tubo solen ser de 220ml.
4: 300ml (s'ha comprovat plenant-lo fins a dalt i abocant-ho al recipient 6, que té les mesures amb ml.
5: 14.5 x π x 5.52 = 1.4l
6: 18 x π x 6.52 =2.4l
Nota: És probable que el recipient 4 no estiga correcte, ja que era poc més xicotet que el 5, per tant la diferència no pot ser tal. Malauradament al no tindre els objectes altra vegada no puc verificar-ho. Disculpeu les molèsties.
Qualsevol altre objecte o recipient que trobes a la classe:
Hem escollit un cub de rubik, unp oc més gran dels normals: 9x9x9= 729cm3
Les persones estem en contacte amb el que ens envolta, ja siga fabricat pel ser humà o natural. Tots els dies veiem plantes i animals, i depenent d'on sigues estas en contacte amb la platja o la muntanya. Som curiosos i ens plantejem un fum de preguntes sobre tot allò, sobretot quan som menuts, i és clar que la millor forma de resoldre els nostres dubtes es explorant, observant detalladament allò que ens crida l'atenció. Però, realment ens fixem en tot amb el que estem en contacte?
Us propose una activitat: Mireu la següent imatge durant un minut:
Podeu dir, sense tornar a mirar, tots els objectes que hi apareixien? Escriu-ho als comentaris si t'abellix.
Aquesta activitat es diu el joc de Kim, es tracta de entrenar la teua ment per aprendre a observar millor o en aquest cas, per veure si vas be d'observació o necessites prestar més atenció.
També podem observar diferents tipus de materials, amb tot tipus de diferències, però com vam dir anteriorment, tot té dos coses en comú: tenen massa i tenen volum.
A partir d'ací s'endinsem en la part teòrica del blog. Aquesta serà un poc menys interactiva i tractaré d'explicar-vos contingut per a que pugau partir d'uns principis a l'hora d'aportar-ho de forma pràctica a l'aula i així que els xiquets també puguen entendre el què estan fent i amb quina finalitat. Si sorgeix qualsevol dubte podeu posar-se en contacte amb mi amb els comentaris o el correu del meu perfil.
Com sabem, la matèria és tot allò que té massa i volum i la podem classificar atenent a diversos criteris. Però què és això de massa i volum?
El volum és la quantitat d’espai que ocupa un cos i en el SI (Sistema Internacional) es mesura en m³.
La massa és la quantitat de matèria que té un cos. Per indicar la massa d’un objecte segons el SI utilitzem el Kg. Hem de fer distinció també entre pes i massa:
El pes és la força que ixa massa exerceix sobre un altre cos. És a dir, quan diem que ens hem pesat no és del tot correcte. Recuperant l'exemple de l'astronauta, utilitzat dies enrere: Si no hi ha espai en l'acció gravitacional de la Terra, com mesurar el pes dels elements? És simple, a l'espai no té pes i per això els astronautes fluctuen, el que no vol dir que perguen la seva massa. El pes i la massa es relacionen, són grandeses proporcionals. Com més gran és la força de la gravetat més gran és el pes.
Les persones sabem la nostra massa mitjançant les bàscules. La bàscula divideix la força-pes que s'exerceix sobre ella entre la persona i la superficie de la bàscula.
A més, la matèria ni es crea ni es destrueix: la llei de conservació de la massa, és a dir, la massa sempre serà la mateixa. Amb sempre ens referim als estats de la matèria, dels quals tothom coneix 3:
Líquid
Sòlid
Gas
Però i si diguera que són 5? No, no estic boja ni vuic prendre-vos el pèl realment si que són 5:
Plasma: un estat fluid similar a l'estat gasós però en el que determinada proporció de les seves partícules, estan carregades elèctricament i no posseeixen equilibri electromagnètic, per això són bons conductors elèctrics i les seves partícules responen fortament a les interaccions electromagnètiques de llarg alcanç.
Condensat de Bose-Einstein: per dir-ho d'una forma resumida, en física, el condensat de Bose-Einstein és l'estat d'agregació de la matèria que es dóna en certs materials a temperatures properes al zero absolut.
En quant a la pregunta dels estats de la matèria, m'agradaria contar-vos una anècdota que va pasar a l'aula. El professor abans de preguntar-ho en va donar un foli aparentment en blanc, va preguntar a la classe i tots van contestar que 3. Hi ha que dir que jo sóc una persona que encara que pense el contrari a tothom he de dir la meua opinió i no sé perquè en sonava que hi havia més de 3, així que vaig dir que 4. Quan el professor va dir el plasma, vaig recordar que realment si que ho sabia, pot ser siga perquè veig una sèria de TV que es diu The flash, tracta sobre un velocista i és ciència ficció però de vegades expliquen certs termes científics, que tot i ser ciència ficció, com ja he dit l'ésser humà és curiós per naturalessa i de vegades m'interesse per algunes coses que diuen i cerque si realment són ficció o tenen certa part real. I bé aquesta va ser una d'estes vegades que eren reals. En fi, que amb llum ultraviolada va enlluminar el foli i:
"Ja veuràs com Àngela diu que NO són 3 els estats d'agregació de la matèria"
Juanfra 1-03
No sé si pensar que va pensar que sóc llesta o que simplement volia dir el contrari que tots, (la segon opció em sembla la correcta) de tota manera va ser mol graciós i en part servirà per a no oblidar el que haviem aprés. He de dir que l'estat del condensat de Bose-Einstein si que no ho havia sentit mai, però igualment aquests dos tardaran un poc a estar als llibres de text.
Tornant a la teoria, i en relació als estats de la matèria i el pes i masssa, per què quan cremem una fusta si després pesem la seua sendra té una massa diferent?
Hem de tindre en compte que la fusta està formada principalment per molècules orgàniques. Part dels àtoms reaccionen amb oxigen per formar CO2, i part de les molècules d'hidrogen reaccionen amb oxigen per formar H2O. Com ambdues substàncies són gasoses, totes dues s'expandeixen per l'atmosfera.
Però i si ferem açò dintre d'una càpsula on no es puguera "escapar" aquests gasos? Doncs, tindria la mateixa massa, ja que el canvi d'estat de la matèria no afecta a la seua massa.
Partint d'aquesta hipòtesi, procedirem a realitzar un experient:
Materials: una botella d'aigua buida (quant a més estreta millor), un globus, un embut, dos cullerades de bicarbonat, uns 20cl de vinagre i una bàscula de cuina.
Procediment:
Posem a la botella el vinagre i al globus el bicarbonat mitjançant l'embut, posem el globus a la botella, però de forma que el bicarbonat i el vinagre no arriben a barretjar-se encara, seguidament comprovem la seua massa.
Després doblem el globus per a que es barretjen les dos substàncies i subjectem el millor possible el globus, tranquils perquè no explotarà i si solteu el globus ja podeu preparar el moxo i un drap. Finalment tornem a pessar el recipient, veurem que la massa a disminuit molt poc ja que alguns gasoso s'hauran escapat però podem observar que la massa és quasi la mateixa tot i el canvi d'estat.
Per finalitzar us dixe amb el video i algunes fotografies de l'experiment:
Estem a 2018, segle XXI, societat, medicina, arquitectura... a canviat, però i l'educació? Em sembla que realment estem educant igual que fa 50 anys, i mentre allò extern a l'escola avança, els xiquets tornen arrere en el temps durant gran part dels dies.
Entren a les aules s'asseuen, copien el de la pissarra, escolten al mestre, estudien, fan un examen i repetim.
Observeu la següent imatge i penseu en les diferències en quant a la metodologia:
Exacte, el projector o pissarra digital, és a dir, la tecnologia, però fer una suma a la pissarra amb un guix a fer-la a l'altra pisarra amb un bolígraf que interraccione amb la pantalla, fa el mateix resultat. No estem aprofitant correctament el que tenim, a més, és el que deia el xiquet al video, "per a que vuic saber les capitals si entre a internet i estan?"
Hem de fer veure la importancia dels continguts que s'expliquen i si s'hem d'adaptar a l'actualitat i modificar-ne alguns, es modifiquen.
És clar que tot està a internet però no es tracta de no donar continguts sinó de guiar-los, vuic dir, no podriem fer jocs on els xiquets siguen els actius en el seu aprenentatge en compte d'obligar a estudiar les capitals, per a oblidar-les després?
Inclús crec que les assignatures estan per modificar, crec que falta una assigantura d'informàtica obligatoria i no extraescolar o optativa, on s'ensenye realment els perills i advantatges de la teconologia. A més, assignatures com la plàstica deurien ser les encarregades de potenciar la creativitat, no obstant això, obliguen als xiquets a fer la funció de fotocopiadores, és a dir, se'ls encarrega el mateix treball per a tots i amb unes mateixes pautes i que aconseguim? Que es desmotiven, s'aborreixquen i no treballen.
LA MATÈRIA
Si ara plantege què tenen en comú alguns elements aparentment opostos pocs sabriem dir la diferència, per exemple aigua-foc, vinagre-oli o fusta-metall.
Doncs bé, tenen en comú que estan formats per certa massa i volum, és a dir que són matèria.
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecta a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura (Vikipèdia). És a dir, és tot allò que té massa i volum.
Si pesem un globus buit, i després el tornem a pesar però ple d'aire, penseu que pesarà menys o més? Si heu pensat menys, esteu equivocats, ja que el CO2 que hem expulsat per plenar el globus també
té massa.
Hi ha diferents tipus de classificacions de la matèria, podem classificar les coses per tamany, color, pes, gust, tacte etc
Per exemple, a classe se'ns han presentat aquestes fitxes i se'ns ha dit, per gurps, que ho classifiquem pensant tots els criteris que podriem utilitzar, i fins i tot després de corregir-ho, pense que encara ens vam dixar alguns.
Seguint un ordre d'equerre a dreta i de dalt a baix, les classificacions del 1 i 3 seríen paregudes, per tant sols explicaré la del 1. Les classificacions que podem consderar són:
1: tamany, forma, nombre d'angles, nombre de vértex, disseny, nombre parell/imparell, segons la regularitat, etc. Inclús podem fer classificacions creuades, com forma-dissny, tamany-disseny...
2: utensili de cuina/ferramenta, tamany, material amb el que estan fets, funció, si necessiten energia per funcionar o no, etc.
4: Amb aquest el que s'ha de fer és possarli un nom a cada classificació: a) tenen 4 potes b) tenen dos ulls c) no viuen a l'aigua. O a) herbivors b) carnivors c) omnivors
Amb açò el que podem demostrar és que tot es pot classificar, sempre hi ha alguna característica en comú que agrupe els elements.
ACTIVITAT DE DESCONEXIÓ
Com el passat 21 de febrer va ser el meu aniversari, vaig decidir celebrar-ho a classe amb els companys, ja que com he dit en altres entrades, les relacions socials també afecten al rendiment social i laboral.
Personalment sempre he cregut que el fet que la música influera en el creiximent de les plantes era un mite, però després d'investigar m'he adonat que realment afecta. Tot i que podem trobar articles contradients la majoria recolzen la veracitat d'aquest fet. En part estariem parlant del que ja he mencionat moltes vegades: epistemologia espontànea o ciència popular.
Pot ser la planta de la meua habitació es morira perquè no tacava be la flauta... Es clar que no, es va morir perquè no la regava. El cas és que realment no funciona així, a aquest article hi ha una xicoteta explicació de com afecta: http://www.canna.es/musica_y_plantas
Amb aquest experiment observem que per poder obtindre una resposta hem de seguir un procés i investigar alló desconegut, aquest procés s'anomena mètode científic i utilitza l'evidència i l'experimentació. Les persones que fan ciència utilitzen aquest mètode amb la finalitat de trobar informació per respondre les preguntes que es fan.
El mètode científic consta de processos, que depenent de la situació variararan, però generalemnt podem trobar:
observació
hipòtesi
experimentació
resultats
És a dir, els científics i les científiques es plantegen, generen, preguntes (situacions problemàtiques obertes) d'interès; acoten, precisen, simplifiquen les situacions; formulen hipòtesis, possibles explicacions que s'han de sotmetre a proves i realitzen dissenys per obtenir evidències, d'aquesta manera els següents passos que fan són portar a terme experiments, obtindre dades; interpretar i analitzar els resultats obtinguts, modificar les seues idees inicials o el procés; donar suport les seues idees inicials i fer públiques les seues investigacions
Amb dues companyes hem elaborat un mapa conceptual dels processos del mètode científic:
Per poder explicar millor-ho hem utilitzat colors. No sé si es pot apreciar bé a la fotografia, però ho explicaré amb més o menys els mateixos colors: Tenim una quantitat de colors però volem quedar-nos amb el morat.
OBSERVAR: Fem una ullada al que tenim. Observem tots els colors que tenim
FORMULARHIPÒTESI: plantejem possibles formes de resoldre el nostre problema o necessitat. Hem sabut que es tracta d'un color fred.
EXPERIMENTAR: Duguem a terme el que hem plantejat. Agrupem els colors i els ordenem.
COMPROVAR: escollim de dos en dos els colors
COMPARAR: Vejem quina és la forma correcta o que més s'aproxima al resultat que volem obtindre. Comparem dos dels colors.
DESCARTAR: Llevem alló que no ens ha servit. Si encara no hem obtés el que buscavem, tornem a formular hipòtesi i repetim els pasos fins arribar al final. Eliminem el color que menys s'aproxima al morat i repetim el procés.
RESULTAT: Obtenim el que buscavem. Hem aconseguit quedar-nos amb el morat.
Per últim, com hem observat el mètode científic implica prendre decisions, però hi ha estudis que afirmen que al final del dia prenen pitjors decions ja que durant tot el dia estem fent-ne, com per exemple què roba ens posem. A aquest article ho explica millor: https://www.hbr.es/autogesti-n/47/no-tome-decisiones-ltima-hora-del-d-ser-n-peores. Amb açò el que vuic dir es que si heu de fer algun tipus d'experiment a l'aula amb els xiquets, recomanaria que no fem moltes activitats abans que es facen decidir o inclús preguntes del tipus: ''que penseu que anem a fer hui'' o que realitzarem l'activitat cap a les primeres hores si es possible, per obindre millor resultats.
