DIA 13 DE MARÇ: CLASSE 11:

MATÈRIA: MAGNITUDS, VOLUM I PES

Repasem el que hem vist fins ara mitjançant aquest audiovisual:

Potser als xiquets els coste entendre aquests conceptes, per tant hem de buscar altres camins per poder introduir-los a la matèria. Per exemple, en compte d'utilitzar un pes, poden utilitzar una balança:

Mitjançant la manipulació podrán comprovar quins objectes tenen més massa que altres. A més també podem ixir al pati o anar a un parc per a utilitzar la balança on poden pujar els xiquets i comprovar que per a igualar el pes de la professora (que és més gran) necessitaran més xiquets. O col·locant algun objecte a un costat, com llibres, i un xiquet a l'altre.

Els xiquets també han d'aprendre que hi ha coses que es poden mesurar i que sempre serà el mateix. És a dir, han de saber distingir allò que té magnitud d'alló que no.

Què podem mesurar?: Temperatura (T/eb), elasticitat (Ke), Duresa (Graus de D.).

Què no podem mesurar?: Sabor, olor, color, textura.

Quan dic que mai varien hem referixc a que podem mesurar l'altura d'una taula i la mesure qui la mesure sempre donarà el mateix, però per exemple si jo taste una llima i altra persona també (sabor) per a un estarà més àcid que per a altre, i per tant al variar no es pot considerar una magnitud. Altra cosa és també, que mesurem un xiquet i mida 1.2m i un mes després 1.3m el resultat a canviat però perqué el xiquet a tingut una variable a la seua altura ja que ha crescut.

Podem observar com tenen la mateixa massa,
tanmateix el volum de l'aigua és major.

Altre factor a tindre en compte és que l'objecte no té més massa per ser més gran o xicotet (volum), depen de la seua composició. Per exemple: un litre de mercuri i un litre d'aigua ocupen el mateix espai cadascún: 1000cm³ , però el mercuri tindrà més massa, perquè el material pel qual està format és més dens. M'explique, el mercuri és l'element que major densitat té: 13.6 g/cm³, i la densitat de l'aigua és de 1g/cm³, el que significa que 1litre d'aigua és equivalent a 1kg, però 1litre de mercuri ho és a 13.6kg. Si volgueren saber que pesa 5 litres de mercuri hauriem de multiplicar-ho per 13.6: 5 x 13.6= 68kg; mentre que per a l'aigua és 5x1= 5kg. De tota manera, a l'entrada que seguix d'aquesta, s'explicara més profundament què és això de densitat.

Sabem que el foc va sorgir a la prehistòria, o que l'escriptura la van inventar els egipcis amb el pergamí, però d'on va sorgir el volum? 

Es diu que va sorgir a l'antiga Grècia per part d'Arquímedes i un conflicte per saber si la corona del rei estava feta d'or o no:

El que Arquímedes acaba d'explicar amb la corona i les monedes, també podem explicar-ho mitjançant paia i plom. Però amb una xicoteta variant:

palla

Bé, amb les meues paraules ho explicaria de la següent manera: La palla és la tija o canya del blat i d'altres gramínies després de seca i separada del gra. És a dir la palla, no és un element o un objecte, sino un conjunt de xicotetes rametes. Están totes juntes però per molt juntes que estiguen sempre queden xicotets espais que contenen aire. Com ja hem vist l'aire pesa, per tant quan estem mesurant 1kg de palla no estem mesurant sols la palla, sinò que també estem mesurant aquest aire. En conclusió 1kg de plom (que és un element unit) no pesa igual que 1kg de palla (aire més el conjunt de tijes) tot i que si que tenen la mateixa massa.

De manera que la palla tira més aigua perquè té més volum.

Si tirem dos fulls des de la mateixa altura, però un l'hem fet una boleta arrugant-lo i l'altre no el full arrugat caurà més ràpid que l'altre. L'aire s'oposa al moviment: les partícules invisibles que el constitueixen, que són molècules de gas, xoquen contra els objectes en moviment. Aquests xocs provoquen la resistència de l'aire al moviment dels fulls de paper.
Com més gran siga la superfície de l'objecte en contacte amb l'aire, la seua frec amb l'aire és més important: això explica per què la fulla que no es va arrugar troba més resistència i la seua caiguda és més lenta.

A més també estem parlant d'una força E i P, que per poder-la explicar millor repetirem l'exemple de l'astronauta:

Imagina algú estirant l'astronauta des del centre del planeta i des del centre de la lluna. A la terra ha de fer més força, per això la gravetat és major.
La força de la gravetat és la força responsable del fet que els cossos siguen atrets cap a la superfície de la Terra, per això quan saltem tornem a caure a terra.
Quant a més llunt estiguem del centre del planeta més força força cap al sòl tindrem, ja que la gravetat serà major:

observa l'antepenúltia dada: gravetat ecuatorial

A Júpiter ens seria impossible donar patada, mentre que a Mercuri podriem anar saltant sense quasi esforç.