DIA 15 DE FEBRER: CLASSE 6:

EXPERIÈNCIA SENSORIAL

video: https://www.youtube.com/watch?v=L-Wuyz52MFQ

Podem extraure que no sempre ens podem fiar del que hi haja a internet en una primera mirada, o que no ens cregam tot el que ens diuen, ja que molta gent creu que aquest poema la escrit Pablo Neruda, però no és així.

Hui hem realitzat una pràctica a classe els objectius de la qual són:

• Ser capaços d'elaborar un guió de treball.
• Saber prendre nota de les activitats que es van realitzant, de manera que siga útil posteriorment.
• Aprendre a emetre hipòtesis a partir de les dades obtingudes.

I els materials: Una caixa tancada amb alguna cosa al seu interior i tot tipus d'aparell que cregam necessàri per poder saber que hi ha dins.

L'activitat consisteix en: el professor reparteix, per grups, una caixa amb algún element (o diversos però iguals) dins d'ella. Hem d'averiguar el que hi ha en ella seguint aquestos pasos:
Nota: no es pot fer malbé la caixa.

1. Proposa un guió de treball, on indiques (per mètodes indirectes) que podries fer per definir les característiques del contingut de la caixa.

Al grup del qual formava part hem pensat en:

• Sospesar-la
• Olorar-la
• Escoltar el soroll que fa
• Moure la caixa i parar-la per si el que té es redó la caixa es seguira moguent
• Amb un imant comprovar si el que hi ha dins és un objecte metàl·lic

2. Fes una llista a manera de taula (mira l'exemple), amb els possibles aparells de mesura o d'una altra índole que podries utilitzar, així com totes les accions que pugues fer amb la caixa, sense trencar-la, obrir-la o espatllar-la.

Aparells de mesura	Accions
Mà	Sacsejar
Nas	Olorar
Orelles	Escoltar
Mà	Moure i parar la caixa.
Imant	Comprovar si és metàl·lic

3. Ara se't dóna la caixa. NO pots obrir-la. Treballes amb ella com havies indicat, anotant en una taula totes les dades obtingudes de les teues observacions. Escriu també el resultat de la utilització dels diferents aparells o instruments. 

Acció realitzada	Resultat
Comprovar amb un imant	Negatiu
Sacsejar la caixa	Positiu
Olorar la caia	Negatiu
Escoltar el soroll del que hi ha dins de la caixa quan la mous	Positiu
Moure la caixa i parar-la	Negatiu

4. Ordena tota la informació obtinguda, i analitza-la. Us atreviu a fer una primera hipòtesi del
contingut de la caixa?

S'ordenen els resultats obtesos i es fan unes primeres hipòtesis: els membres del grup creguem primerament que es tracta d'una goma d'esborrar, una moneda o un fluorescent (subratllador).

5. Utilitza aquells aparells/instruments o mètodes indirectes que no hages pogut utilitzar abans per no nomenar-los i aconsegueix noves dades.
Alguns dels nostres companys ens han donat idees de com podem saber el que hi ha dins, que nosaltres no haviem pensant, i les duguemm a terme: pesar una caixa buida i després la nostra per poder averiguar que pesa el que hi ha dins.

6. Es decidix si amb les noves dades obtingudes canviem la hipòtesi o no.
Nosaltres decidim mantindre la nostra primera opció.

7. Se us mostrarà a continuació una llista de possibles objectes que pot contenir la caixa que teniu. Escolliu entre ells l'objecte o els objectes que més s'ajusten a la vostra suposició.

Nosaltres pensem que pot ser les pinses o el didal de costura. De manera que canviem la nostra hipòtesi.



8. Ha arribat el moment que més esperaveu! Obriu la caixa i comproveu si heu encertat amb la vostra última hipòtesi.

Malauradament no hem encertat amb les nostres hipòtesi.

                     :(





Aquesta activitat pot ser molt útil i divertida a l'aula d'infantil. Els xiquets són curiosos per naturalesa, i segurament acabarien pensat formes per averiguar el que hi ha dins que, fins i tot, els adults no pensariem. D'aquesta forma fomentem la creació d'hipòtesi en els xiquets, també els ajudem a aguditzar els sentits, ja que si no poden veure el que hi ha dins hauran de fer ús de la resta dels sentits (tacte, olfacte...).

Però a més d'aquesta activitat podem fer altres que tinguen com a objectiu estimular els sentits del xiquets, a continuació propose una:


ON ESTAN PETÚNIA I ELS SEUS AMICS?

Petunia és una floreta de peluix molt escaquejadora. S'ha amagat per la classe juntament amb altres amics de peluix i els hem de buscar.

Els objectius d'aquesta activitat són:

• Estimular els sentits.
• Fomentar el treball en equip
• Iniciar els xiquets en la formulació d'hipòtesi.
• Fomentar l'orientació espacial dels xiquets.

Els materials que necessitem són:

• Una flor de peluix, i altres tipus de peluix com un gos, un os, un conillet etc
• Diversos perfums
• I mocadors per tapar els ulls als xiquets.

Primerament el professor o professora aspergirà un poquet cada peluix amb els perfum (cadascún un diferent) per a que faja olor. Després col·locarà la classe de forma que cap xiquet es puga fer mal, i amagarà la flor a algun lloc de la classe. 

Una vegada els xiquets estiguen a l'aula i el professor els explique en què consisteix l'activitat: 

1. Es formaran petits grups. 
2. Un membre de cada grup es taparà els ulls amb el mocador.
3. Per sorteig, se li assignarà un lloc de l'aula a cada grup.
4. Mitjançant l'olfacte i les direccions dels companys els xiquets hauràn de buscar un peluix que es trobe a la seua àrea.

Una vegada s'haja trobat un peluix, per mitjà del tacte hauran d'averiguar quin tipus de peluix és, així que hauran de pensar en les parts del peluix que estan tocant i a quin poden correspondre o no. L'equip que haja trobat a Petunia pot ajudar els altres equips a trobar el seu peluix.

L'activitat finalitza quan tots hajen trobat el seu peluix i hajen averiguat de quin es tracta.

No podem oblidar que aquestes activitats no tenen gaunyador, no es tracta de fomentar la competitivitat, sinò de treballar.


Com podrem comprovar als xiquets es fascina aquest tipus d'activitats, com ja he dit són curiosos per naturalessa però també els agrada investigar i descobrir per si mateix el que els envolta. Amb aquestes activitats podrem ajudar-los a que ho puguen fer.

DIA 13 DE FEBRER: CLASSE 5:

CONFERÈNCIA METODOLOGIA MONTESSORI

 (1870/08/31 - 1952/05/06)

Va nàixer el 31 d'agost de 1870 a Chiaravalle.

Va cursar estudis a la Universitat de Roma.

La Dra. Montessori va ser la primer dona metge a Itàlia, es va graduar de l'escola de medicina el 1896 i va començar la "Casa di Bambini" en 1906 a Roma.

És coneguda pel mètode Montessori per a l'educació preescolar, presentat a Roma en l'any 1907, del qual parlarem a continuació.

El seu sistema, estès per tot el món, defensa el desenvolupament de la iniciativa i de l'autoconfiança per permetre als xiquets fer per ells mateixos les coses que els interessen, sense els límits d'una severa disciplina. Quan un xiquet està preparat per aprendre alguna cosa nova i més difícil, el professor dirigeix ​​els primers moments per evitar esforços excessius i l'aprenentatge d'hàbits erronis; després el xiquet aprèn sol. Se sap que el mètode Montessori permet als xiquets aprendre a llegir i a escriure més ràpidament i amb més facilitat.

Entre els seus escrits destaquen El mètode Montessori (1912) i Desenvolupament del mètode Montessori (1917). També en 1912, Alexander Graham Bell i la seua filla la conviden a Amèrica i obrin la primera casa dels xiquets als Estats Units posteriorment es segueixen obrint escoles i es crea l'American Montessori Association que van encapçalar el mateix Bell i Margaret Wilson, filla del president Woodrow Wilson .

Maria Montessori va morir a Noordwijk, (Països Baixos), el 6 de maig de 1952.

EL MÈTODE MONTESSORI

A aquest video es resumeix perfectament en que consisteix:

Alguns dels exemples de les activitats utilitzades a les aules Montessori són:

• La torre rosa: http://jaisaeducativos.net/blog/la-torre-rosa/
• Les barres rojes: https://carrotsareorange.com/red-rods/ aquesta web està en anglés però m'ha semblat que estava mol ben explicat, si teniu cap problema us podeu posar en contacte amb mi per explicar-vos-ho millor.

Be, la xarrada de 3 hores es podria resumir en el que he intentat explicar fins ací, he preferit no escriure tot perquè mitjançant la visió, audició i la investigació s'aprèn més que simplement llegint.

Realment a la xarrada vaig aprendre poc i la persona que la realitzava perquè estava nerviosa o pot ser altres motius, es perdia, el qual feia que jo em perguera també, a més que molta informació ja la coneixia i se'm feia difícil mantindre l'atenció. 

Tanmateix el mètode montessori em seguix pareixent igual d'interessant, ara bé no crec que funcione tan bé com se'ns planteja, m'explique:

Tot i que té molts advantatges també li veig incovenients que si no s'arreglen els trets positius no es poden dur a terme. Es necesiten 4 persones més o menys per aula, a menys alumnes i de distintes capacitats, i gran quantitat de materials el que significa invertir molt temps i diners.

El temps es podria organitzar i deixaria de ser un problema, tot es tindre gana i sentir-se motivat, però els diners són el verdader problema. Si es fa com a escola pública està clar que no van a invertir els diners en Escoles Montessori públiques, si ja sense ser-ho les escoles públiques funcionen "apretant-se el cinturó"... I si es fa amb escoles privades, com s'esta fent, sols poden accedir a eixes metodologies els que disposen de diners i normalment els xiquets que més necessiten d'aquesta metodologia són xiquets amb alguna dificultat i quasi sempre les families d'aquests xiquets invertixen molts diners en ells i no es poden permitir aquest tipus d'escoles.

Clarament existeix l'opció d'introduir activitats a les aules, però tampoc estariem fent la metodologia com a tal, sinò que fariem una adaptació per a que siga possible dur-la a terme a l'aula.

Per una altra banda, Montessori divideix l'aprenentatge dels xiquets en 5 àrees, una d'ellesés la cultura que inclou: Geografia, Zoologia, Botànica, Ciència, Art, Música i idiomes.

La ciència en una aula Montessori permet als xiquets observar i treballar amb les mans en experiments que crearan un interès de per vida en la naturalesa i en descobrir més sobre el nostre món. A través de l'estudi botànic, els xiquets aprenen sobre les plantes (com són, com cuidar-les, com creixen, etc.) així poden apreciar la natura d'una manera més orgànica. L'estudi de zoologia li mostra als nens als animals al voltant del món (on viuen, els seus ecosistemes únics, què mengen, com creixen, etc.)

Moltes d'aquestes activitats les podem utilitzar a l'aula, com per exemple:

En conclusió, jo no utilitzaria completament aquesta metodologia amb els meus alumnes, però si que faria ús de moltes de les activitats ja que podria complir gran part dels objectius de la metodologia d'una manera econòmica i per a tots els alumnes.

DIA 8 DE FEBRER: CLASSE 4:

APRENEM CONEIXIMENTS O MECANISMES DE RETENCIÓ?

El vídeo de hui tractava sobre xiquets menuts que no volien assistir a l'escola.

Podríem relacionar-ho amb el que hem vist fins ara. Els xiquets són obligats a adquirir uns coneixements i això no deuria de ser així.

Per exemple, conec una xiqueta que és molt bona en arts, dibuixa molt bé inclús fa figuretes de fanc entre altres coses. No obstant ha suspés l'assigantura de plàstica a l'escola. Quan li vaig preguntar per què, la seua resposta en va fer ganes de plorar: "perquè m'obliguen a fer sempre el mateix, tots fem el mateix i m'avorrixc molt, a més si intente fer algo paregut com el que ens demana la mestra, em suspenen."

https://goo.gl/images/Prd9Fd

Açò en va dur a una reflexió, s'aprèn igual a dibuixar formes geomètriques dibuixant-les com a tals que fent-los una activitat? Per exemple: dibuixa o pega cartolines o altres materials creant una ciutat.

Vaig decidir fer aquesta pràctica amb dos xiquets més xicotets i a cadascún li vaig dir que fera una de les activitats, un mes després, sabeu quin dels dos recorda més les formes geomètriques a més d'utilitzar-les als dibuixos que realitza? Exacte, el que va tindre llibertat per a manipular-les.

Està en les nostres mans canviar el futur, no obstant aixó primer haurem de fer una reflexió de cóm ens han ensenyat a nosaltres, cóm hem aprés conceptes i si relament volem utilitzar-ho a les nostres classes o si a l'actualitat seria útil.

A classe ens han proposat un examen paregut al següent. Si voleu tindre la mateixa experiència que jo us convide a descarregar-vos-el i una vegada imprés que el llegiu i el feu:

https://docs.google.com/uc?export=download&id=1PYsS0uPF_U9QHvg9uz2MjFQ_NsbuQnVB

Doncs bé, si heu realitzat les preguntes les vostres respostes poden ser distintes però la majoria haureu fet algo paregut al que vaig fer jo:

1. Vaig posar els noms que recordava tot i que en va costar pensar-los.
2. Vaig escriure els noms que recordava.
3. Resposta: Les faltes d'ortografia.
4. Vaig intentar explicar el que em demanava.
5. El meu cas era dir el nom en veu alta a classe, i si, ho vaig fer.
6. Resposta: 600/30= 20
7. Respostes: 1) segon 2) en cap o si la cursa és tancada, en primer lloc (perquè l'has doblat) 3) 4100
8. Aquesta pregunta era un poc diferent, pero també, ja havia contestat les preguntes.
9. Era sobre futbol però ni la vaig contestar.

Respostes correctes:
Nota: Si s'ha fet la 8, la 1, 4, 7, 9 no deurien d'estar fetes però igualment les explicaré.

1. https://goo.gl/images/YSbGSa  Com podreu observar l'ordre dels estats és diferent a l'esquema de l'examen, i per aquesta raó us haurà costat més d'emplenar o alguns els haureu fet en el lloc del esquema proposat com a resultat, però mal a l'esquema de l'examen i per tant la resposta seria incorrecta. Per què? Senzill, hem estat tota la primària i l'ESO estudiant el mateix esquema en el mateix ordre i hem acabat retenint a la nostra ment la posició i no el nom correcte dels canvis d'estat.
2. A aquesta activitat no s'ha de fer res. Per què la majoria hem emplenat els nombres del dibuix? Perquè és el que ens han ensenyat, de normal si veiem un dibuix així ni llegim el enunciat, directament responem al dibuix i ja. I realment aquesta pregunta simplement explicava què és la fotosíntesi, sense falta de fer res més que llegir-ho.
3. La resposta són les faltes d'ortografia. La majoria no haureu contestat això, o per exemple que està a una lletra distinta a com està la resta de l'examen, perquè a un examen de ciència és impensable que hi haja una pregunta que no siga sobre ciència.
4. Una resposta a la primera pregunta és pot trobar ací: http://www.edebe.cat/educacion/documentos/9647-0-529-9647-BIO-3ESO-CAT.pdf i a la segona resposta és dir que No.
5. Bé, aquesta pregunta es fer el que et demana, però ara veurem quin és l'error a la resposta.
6. Densitat = 600gr / 30cm cúbics  -> Densitat = 20gr / cm cúbics o bé 2 kg / m cúbics
7. Respostes: 1) segon 2) en cap o si la cursa és tancada, en primer lloc (perquè l'has doblat) 3) 4100. Ací trobareu l'explicació de per què són aquestes respostes: https://webalia.com/chistes/agilidad-mental/gmx-niv61-con2852.htm
8. La majoria hem respost tot perquè no hem llegit el que hi havia abans de la pregunta 1 o ho hem ignorat (com jo): Abans de començar l’examen llegiu totes les preguntes. També aplicable per a la 2.
9. Aquesta pregunta no té resposta. Ha sigut per emplenar.

Tot i que ha sigut curiós haver realitzat aquest examen, ha sigut trist. Com podem errar preguntes tan simples? Estem educats per realitzar accions mecàniques: com estudiar informació, escriure-ho i formatejar el nostre cervell per poder fer el mateix amb la nova informació. I que aprenem? Poc o en el pitjor dels casos res.

Com anem a estar motivats per a seguir aprenent?

Doncs bé, és un poc el que hem estat dient, anem a ser els docents del futur, el que ens planteja dos fets:

Hem d'actualitzar les formes d'ensenyar per al futur. I al segon, si ens actualitzem per al futur, en algun moment serà present i desprès pasat, el que vuic dir és que mai haurem de deixar d'actualitzar-nos.

En compte de fer que els xiquets aprenguen els canvis d'estat de la matèria amb un esquema, si no tenim l'oportunitat d'anar al laboratori intentariem, que mitjançant el que poguerem dur a la classe o videos els xiquets pugueren observar visulament el que pasa i després ja li posem un nom als canvis. D'aquesta manera els xiquets aprendran més que si se'ls diu que sols.

Com a conclusió anime als docents que ho són actualment a fer aquest tipus d'activitat a les seues classes, per que encara estan a temps de comprovar si estan educant per a aprendre coneiximents o per a estudiar informació de forma mecanitzada, i així poder rectificar la metodologia a les seues aules.

DIA 6 FEBRER: CLASSE 3:

QUÈ SABEM REALMENT DE CIÈNCIA?

El dia de hui se'ns presenta aquest curt. Abans de començar a explicar-lo us convide a que em deixeu als comentaris que us ha paregut aquest vídeo: que heu sentit? perquè penseu que tenen aquesta reacció? Quin títol li possarieu que representara el vídeo?

Una vegada ja heu contestat a aquestes preguntes o al menys heu pensat una resposta, vaig a explicar què vaig sentir jo. Al principi no ho entenia i després estava molt molesta de com sense saber es jutja negativament a altra persona, pero açò té un nom: IGNORÀNCIA. Som ignorants per naturalessa, sempre desconeixem algo i pensem que ho coneixem, però aquestes xiques són culpables de la seua ignorància? Jo pense que no. Aquest desconeixement que tenen es degut a uns estudis educatius no acabats o que no han causat el suficient interés com per a retindre la informació. És cert que en gran part la culpa la té el sistema educatiu, però una part també es nostra, dels professors. Per tant hem de trobar una nova forma d'ensenyar conceptes que motive als estudiants a no deixar de ser-ho, a investigar, aprendre allò desconegut.

Les activitats segueixen un poc aquest camí de la ignorància, ja que hem respost a unes preguntes individualment i l'hem posat en comú per grups. S'ha pogut comprovar com no sabem moltes coses que s'aprenen a la primària, o com el boca a boca ha cobert aquells coneiximents correctes d'altres populars, allò que s'anomena CIÈNCIA POPULAR.

Aquest ha sigut el questionari, abans de mirar les respostes us aconselle que el realitzeu per comprovar que realment desconeguem moltes coses que creguem conéixer:

https://goo.gl/images/T6nhE7

1. Ens han dit que la Terra atrau a totes les coses, aleshores per què no cauen al sòl un astronauta o la lluna que són allí dalt?
2. Si plantem una vareta d'avellaner, en uns anys es fa gran. Al llarg de la seua vida, doncs, experimenta un gran augment de pes. D'on prové una grant part d'aquest pes?
3. Justifica quina de les següents representa un perill major per a la salut: Dormir en una habitació tancada amb un animal de companyia, amb una planta o amb altra persona, altres (especifica què).
4. Una persona afirma que els objectes que estan en una mateixa habitació tenen la mateixa temperatura. És correcte? Amb que et bases?
5. Un cotxe consumix 30kg de combustible en un viatge. Podem afiramar que els gasos que ha expulsat pel tub d'escapament en aquest viatge: no pesen res, pesen 30kg, pesen molt menys que 30kg o altra resposta (especifica què).
6. Sobre la duració dels dies, en què època de l'any són els dies més llargs? i més curts?

A continuació us dixe uns enllaços a articles i vídeos que expliquen les preguntes.

1. Atracció que exerceix la Terra sobre totes les coses: La fuerza de gravedad. La fuerza de gravedad tiene un alcance infinito: https://astrojem.com/teorias/fuerzagravedad.html
2. L'augment de pes que experimenta un arbre: Cómo crecen los árboles: https://youtu.be/WOFrM0mc0OY
3. Perill de dormir amb un altre ésser viu a la mateixa habitació tancada: El falso mito sobre el peligro de dormir en una habitación con plantas: https://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/el-falso-mito-sobre-el-peligro-de-dormir-en-una-habitacion-con-plantas/
4. Igual temperatura dels objectes presents en una mateixa habitació que té igual temperatura: ¿Por qué sentimos algunos materiales más frios que otros?: https://www.xatakaciencia.com/sabias-que/por-que-sentimos-algunos-materiales-mas-frios-que-otros
5. Combustió de la gasolina i gasos expulsats: Relación entre consumo y emisiones de CO2: http://motorfull.com/2007/03/relacion-entre-consumo-y-emisiones-de-co2
6. Duració del dia i la nit: Días y noches a lo largo del año: https://www.edumedia-sciences.com/es/media/371-dias-y-noches-a-lo-largo-del-ano

Com haureu pogut comprovar la ciència popular està més present del que creguem.

Com es possible que les perosnes amb formació acadèmica acaben tenint les mateixes respostes que algú que no n'ha tingut? Com pasem de saber alguna cosa a pensar, erroneament, el contrari.

https://goo.gl/images/z8duXp

Com podem veure si no estem motivats a estudiar o a saber alguna cosa i no mantenim aquesta motivació per no oblidar-ho, realment tota la feia feta no serveix de res. Pot ser siga per culpa del sistema educatiu o no el que hem de saber és que les ciències, al igual que moltes matèries, no estan explicant-se d'una forma correcta que motive i ensenye. La majoria hem sigut educats per a estudiar i vomitar a un examen sense preocupar-se per si realment hem aprés i crec que el no saber el per què ens estudiem algo ens desmotiva.

En conclusió, anime a tots aquells futurs docents o inclús els que ho són actualment, a mirar un poc més enllà de les paraules que hi ha impreses a un llibre. S'apren més fent què llegint o escoltant. Per exemple si als xiquets els expliques que amb la barretja d'alguns colors es creen altres de segur que en una setmana ja ho han olvidat, tanmateix si sense explicar res els dones un fum de colors i els dius que experimenten amb ells aprendran com del roig i blau es fa morat o que de la barretja de tots ix el negre.

No amb tots els conceptes tindrem la possibilitat però és clar que si no se li dona una oprtunitat a manipular i experimentar no la tindrem en cap.

DIA 2 DE FEBRER: CLASSE 2:

LA CIÈNCIA I L'EDUCACIÓ

El vídeo de hui ens ha ajudat a reflexionar sobre l'educació i la ciènica.

Necessitem científics per resoldre les preguntes com: per què succeix el que succeix a la naturalessa? cóm? etc. Però per que hi haja científics hem d'estar motivats per estudiar ciències i malauradament no és el cas, ja que ens obliguen a estudiar una teoria que després hem d'escriure a un paper, sense tindre cap pràctica on aplicar-ho, on "manipular" la ciència, descobrir per la pròpia pràctica l'interessant què és.

En quant a les activitats realitzades hui, hem començat dibuixant un científic. Hem pogut comprovar que tots tenim un ideal de científic a la ment, tot i que un científic aparentment és igual que un professor, empresari o altra professió, però des de menuts sens a imposat, per dir-ho així, una imatge de científic com la que podem veure a la dreta.

El pensament científic és la capacitat que tenen les persones de formular idees i representacions mentals de forma racional i objectiva.

Les dificultats d'aprenentatge estan relacionades amb molts aspectes. La dificultat d'aprendre ciències recidix en gran part en l'impedment de treballar-les de forma pràctica, ja siga per una falta de recursos (econòmics i materials), per l'espai o la quantiat de gent a les aules.
D'altra banda, altres immpediments podrien ser la formació del docent, el coneixement previ del tema, la imatge que es té de la ciència o les concepcions de l'ensenyament i aprenentatge d'aquesta.


Seguidament i partint d'aquests fets, cadascún hem escrit en posits opinions personals positives i/o negatives sobre les ciències per comprovar quina és la nostra motivació inicial per a estudiar-les.
A la columna de l'esquerre hem posat les experiències positives i a la dreta les negatives.


A la meua classe tot i que no hem tingut bones experiències en general, ens sentim motivats i motivades per aprendre aquesta matèria i que no repetir l'error que es va cometre amb nosaltres.

DIA 30 DE GENER: CLASSE 1:

ENS PRESENTEM

Hui se'ns ha explicat el funcionament de l'assigantura i ens hem presenentat, però primerament hem vist un video introductori a la classe. La majoria dels dies vorem un video relacionat amb la festivitat o algun valor o tema actual.

El vídeo de hui ha sigut "un abrazo sanador desde el alma":

Una bona reflexió d'aquest vídeo és com quasi tots pasem la major part del dia de mal humor i ho contagiem a la resta, però si hi ha una persona, encara que sols siga una, que estiga feliç o simpliment no responga al mal humor de la resta, podem fer que la quantitat d'enutjos baixe. Aquest fet també és apliacable a l'aula. Si nosaltres, com a mestres, estem tristos, enutjats o qualsevol altra emoció negativa, farem que els xiquets també ho estiguen. Tanmateix també podem fer el contrari, que els xiquets estiguen tristos i amb el nostre positivisme alegrar-los el dia, per a un millor ambient de treball.

Respecte a les activitats que hem realitzat hui, l'activitat de presentació crec que és una de les més importants que es poden fer a classe, ja tingues 5 anys o 40. Al contrari del que molts pensen "pedre un dia" com diuen, no existeix. No perdem un dia per presentarnos, és més, en la meua opinió estem guanyant temps perquè estem creant un ambient on pogam treballar a gust, confiant i coneixent les capacitats i gustos que tots tenim, enfortint les relacions alumne-alumne i alumne-mestre. Si treballem amb gent que no coneguem mai sabrem de quines capacitats disponem per a aprendre o ensenyar entre nosaltres.

DIDÀCTICA DEL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL

https://goo.gl/images/LYPzWB

COMENCEM...