dijous, 17 de maig del 2018

DIA 17 DE MAIG: CLASSE 22

Últim dia d'ÉSSERS VIUS
Els éssers vius, com ja hem vist, és un tema molt imprtant a tractar amb els xiquets d'Educació Infantil. Han d'aprendre que no sols ells són important en aquest planeta, sinó que les plantes i els animals també ho són i que sense l'existència d'uns tampoc estaríen els altres.
Per aquesta raó a més d'aprendre que no estan sols, també és molt important que aprenguen com respectar-lo. La majoria dels xiquets en adonar-se'n que els animals i les plantes són de tal importància seran els primers que a casa reproduiran aquests sentiments, per exemple, en veure un camí de formigues, ja no el xafaran sinó que faran de guardiants i de seguida el protegiran per a que ningú el xafe. El mateix amb les plantes, després de realitzar els experiments sugerits a aquest blog o d'altres amb les mateixes finalitats, segur que ajuden amb les plantes de casa recordant si s'han regat o si estan en lloc amb la llum adequada...

A classe (de la universitat), hem de fer una activitat per recordar un tema, podiem escollir entre la matèria o els éssers vius, i he triat els éssers vius per diverses raons, entre elles les ja esmentades abans, perquè crec que la matèria pot ser un tema un poc més complicat i si l'hagués escollit ho enfocaria com conceptes introductoris a matizar en primària; i perquè recorde com de xicoteta tenia un gran interés per aquest tema sobretot pels dinosaures: com s'alimentaven, com vivien, quins altres éssers vius vivien amb ells...

Per repasar, els continguts donats per als futurs docents, és a dir, la teoria que rebem a classe per poder entendre-ho i adaptar-ho al nivell dels xiquets, es presenten el següent questionari:


  1. Digues si les afirmacions són veritables o falses i explica breument per què és així.

    1. Una planta necessita només aigua i sals minerals per viure, així que, encara que la deixem en un lloc sense aire, mentre la reguem, la planta viurà. 
    2. A més d'alimentar-se, cal que els éssers vius realizen la respiraeper obtindre l'energia que necessiten per poder sobreviure.
    3. Els organismes autòtrofs d'un ecosistema són fonamentals per a l'existència d'altres éssers vius en aquest ecosistema.
    4. Hi ha una gran diversitat d'éssera vius molt diferents entre si per l'única raó que poden realitzar la funció de reproducció de maneres diferents.
  2. Els dinosaures es van estinguir fa 65 milions d'anys, però els paleontòlegs han deduït els seus habits de vida i alimentació. Podries tu fer el mateix a partir de les següents imatges d'aquesta espècie de dinosaure? Indica en quins trets morfològics et fixaries per donar suport a les teues respostes.
  3. Planteja una activitat per realitzar amb alumnes de segon cicles d'Educació Infantil en la qual puguen aprendre qué necessiten les plantes per a viure.
  4. Posa dos exemples de cadascun d'aquests animals:
    1. Herbívors:
    2. Carnívors:
    3. Omnívors:
  5. Confecciona un mapa conceptual dels éssers vius en el que planteges les diferents funcions vitals d'aquests i les seues diverses possibilitats de cadascuna d'elles.
Per a obtindre la correcció de les vostres respostes hem podeu enviar un correu amb les vostres respostes, escanejat o escrit amb ordinador, i us respondre el més aviat possible.

A més per a facilitar els continguts, se'ns ha proporcionat aquest mapa conceptual i que comparteixc per a que vosaltres també assoliu adequadament els continguts:
esquema-resum de tot el vist dels éssers vius

dimarts, 15 de maig del 2018

DIA 15 DE MAIG: CLASSE 21

ÉSSERS VIUS: ANIMALS
Com es nodreixen els animals?
NUTRIRSE  ALIMENTARSE
Nutrir-se és obtindre els nutrients (energia) necessaris mitjançant : Alimentació, respiració...

Quines fonts d'aliment són utilitzades pels animals? 
Com sabem hi ha tres tipus d'animals segons la classificació per alimentció: Herbívors, carnívors i omnívors, és a dir, les fonts d'aliment poden ser plantes, altres animals o ambdós. Per als que es pregunteu que hi ha sobre les bal·lenes, el plàcton es pot classificar en dos tipus. de tipus animal o vegetal, aleshores les bal·lenes serien omnívors.


Quins aspectes de la morfologia poden indicar-nos el tipus d'aliment i hàbits alimentaris dels animals? 
Dents afilades per a carnívors i dents axatades per als herbívors. A més altres aspectes com les garres, si tenen cames curtes o llargues, el grossor del ossos, ens pot indicar si eren veloços, grans etc

Podries saber el tipus de vida i l'alimentació que tenen els següents animals a partir de la seua morfologia?

  • Voltor: ungles i bec: carnívor
  • Cèrvol: herbíbor i són àgils per a poder escapar del depredadors. Les dents són per mastegar l'herba
  • Òs formiguer: insectívor, carnívor, per això la llengua tan llarga
  • Guepard: corre per a caçar, dents afilades per menjar carn, i té la oïda desenvolupada per a estar alerta
  • Puput comuna: bec per a poder menjar-se els cucs
  • Llebre: olfacte i oïda desenvolupada per a escapar dels depredadros i trobar l'aliment, herbívor les dets són per a tallar i les de dints per a mategar l'herba
  • Mussol: carnívor, caça ratolins en el bec i les garres. Té desenvolupada la vista per veure millor per la nit.
  • Talp (topo): les garres per a escabar, omnívor
  • Llop: carnívor: per esgarrar la carn i tenen molt desenvolupada la vista i ida, i te les potes llargues per a córrer més.
  • Rat penat: carnívor per les dents, i no veu i té la oida desenvolupada.
  • Balenes: omnívor, 
  • Orca: carnívor
  • Mosquit: carnívor
  • Papallona: hervivora
  • Aranya: depèn de l'espècie és hervivor o carnivor.
Els éssers vius interactuen uns amb altres de diverses maneres, entre les quals s'inclouen la lluita
per la supervivència. Amb tot el que hem avançat fins ara, podries establir les relacions tròfiques que
hi ha a la natura, des de la base de les cadenes alimentàries fins als últims consumidors?

Resultado de imagen de cadena trofica

Ja saps i ets conscient de la gran diversitat biològica que existeix. Per què creus que coexisteixen tantes estratègies diferents per realitzar una mateixa funció?
Perquè la natura no fa les coses fàcils, i sempre s'ha de buscar el menjar d'on siga quan es necessita, i com cada vegada escaquejen més els aliments, necesiten adaptar-se.

A principis del segle XIX, en els boscos de bedoll d'Anglaterra vivia una espècie de papallona de color blanquinós que rarament presentava una coloració fosca. A mitjan segle XIX, coincidint amb les últimes etapes de la revolució industrial, van començar a observar cada vegada més exemplars de color fosc (d'aquesta mateixa espècie) als quals se'ls va cridar "carboneres", i a la fi del segle XIX el 95% de totes les papallones de bedoll eren de la varietat carbonera. Què raonament podries donar per explicar aquest canvi en la proporció d'individus amb diferent color en aquesta papallona?
Supervivènicia, perquè la brutícia de les indústries, va fer que els arbres canviaren de color i es feren més obscurs, aleshores les papallones es van adaptar per poder camuflar-se, obscurint-se. Va sobreviure la espècie que menys caçaven i que es va aconseguir adaptar.

dijous, 10 de maig del 2018

DIA 10 DE MAIG: CLASSE 20

ÉSSERS VIUS: PLANTES
Per aprofundir amb el tema dels éssers vius, hui veurem i reflexionarem sobre aquells que ni emeten sons (com parlar, lladrar, etc), ni córren, i que de normal solen tindre part de color verd. Exacte, hui parlarem de les PLANTES.

Com sabem que el pes de l'arbre prové del CO2 de l'aire?
  • Aplicat a infantil: pots fer un experiment en que les plantes no tinguen aire
  • Com a teoria: Utilitzant H2O amb àtoms d'oxigen "marcats". 
  • CO2 + H2O + llums + sals (poca) -> H de carboni + O2 ↑ (s'evapora) + proteines (poca) = 

Planta -> llum + H2O.

Resultado de imagen de parts d'una flor
REOPRODUCCIÓ
- Asexual (no parlarem d'aquesta, però és important saber que existeix)
- Sexual
Les gametes masulines que estan als estams han d'entrar al gineceu (estiga, estl, òvuls), aquest procés es produeix mitjançant la:

Resultado de imagen de reproducció d'una flor


Mitjançant el vent, insectes, aus... Per als curiosos deixaré ací una imatge del procés de pol·linització, però és clar que amb infantil no es pot fer.



Per què creus que hi ha tants tipus diferents de flors? Quina estratègia creus que han desenvolupat per dispersar els seus grans de pol·len?: Perquè poden estar fecundades per altres flors. Moltes, comm ja hem parlat a la polinització, ací deixe uns exemples: els insectes o animals busquen alimentar-se del néctar de la flor, quan esta sobre aquest, se'ls enganxa polen a les potes o altra part del cos i quan se'n van volant o per terra, escampen aquest polen permitint que altres flor es fecunden.



Resultado de imagen de parts d'un fruit




Què és un fruit? Podries identificar parts de la flor en un fruit (si és que hi hagués alguna)? Quan les flors són fecundades comença una transformació de l'ovari, que es va desenvolupant i s'acaba convertint en el fruit.
Dels fruits obtindrem unes llavors que originaran una nova planta:





GERMINACIÓ D'UNA NOVA PLANTA

Quines estratègies s'han desenvolupat en les següents
plantes per dispersar les seues llavors? 
Llavors
Foto 1 i 2: Les protuberancies que tenen els permiteixen desplaçar-se (quan cauen de l'abre fan com si foren ales i el vent les desplaça).
Foto 3: Enganxant-se als animals. 
Foto 4: Per l'aire, el vent les desplaça. 
Foto 5: Per a evitar ser menjada o trenacada amb facilitat, teen una closca dura.
Foto 6: per a que puguen surar, i impedir que els depredadors se menjen les llavors (coco). 
Foto 7: El tindre massa carnosa permet tindre aliment per a la germinació (freses). 
El garrofer: la putrefaccio de la baina permet la germinació de les llaovors.

Tanmateix, no totes les plantes tenen llavors, és el cas del platan que coneguem i que es menjem. Per explicar-ho d'una forma senzilla, els platans no són el fruit real del plàtan, el platan és una malformació, produïda pssiblement per la polinització de dos plantes diferents però que el resultat d'aquestes és esteril. Seria com una mula (animal resultat d'encreuar un cavall i un ase de diferents sexes). Platan real.

Bé, repasem el que acabem de veure amb els següents audiovisuals (el temps és el contingut a tractar del video):







dimarts, 8 de maig del 2018

DIA 8 DE MAIG: CLASSE 19

CREIXIMENT D'UNA PLANTA
Tots els xiquets veuen com creixem els éssers humans. Qui no té un germà/na menut/da, té un vei/na, cosí/na o simplement veuen els seus company o ells mateix  com evolucionen, és a dir , com creixen.
Amb la resta d'animals, passa el mateix, pot ser tinguen una mascota o ho han anat al zoo i veuen com creix l'animal. 
Però amb les plantes és un poc més complicat, vuic dir, sí, realment poden observar com creix la planta o com li creixen flors o fruïts, però en part. Que hi ha de la tija? i les arrels? cóm comença a creixer?
Per a que els xiquets puguen respondre a aquestes preguntes poden realitzar el següent experiment:
Necessitarem: un fessol, terra per a plantes i un tipus formiguer de cristall o recipient trasparent estret.
El procediment és senzill, es plantarà el fesol i cada dia se li farà una foto. Dissabte i diumenge, la professora s'endurà el recipient per poder fer-li foto, i si no és possible doncs aquests dos dies no tindrien foto.
L'objectiu és que vejen cóm creix la planta per subsòl, però a més, que quan l'experiment finalitze puguen veure tot d'una tira, de forma que vejen millor l'evolució, la seqüència de fotografies.

A més podem reforçar-ho amb aquest dos videos:



Per altra banda, pel que respecta a la classe d'avui s'ha contnuat amb les exposicions d'animals, que recorde podeu visitar a l'entrada del dia 26 d'abril, és a dir, la dissetena classe.

dijous, 3 de maig del 2018

DIA 3 DE MAIG: CLASSE 18

ÉSSERS VIUS: 
Normalment quan volem aprendre coses noves, les entenem millor i les aprenem si les fem, és a dir, n sols estudiem cóm i perqué si no que ho duguem a terme per comprovar-ho, així doncs, a continuació presentaré tres tipus d'expermiments que es poden fer a un aula de infatil per aprendre que les plantes també són éssers vius i què necessiten per a realitzar les funcions vitals de tot ésser viu: relació, resproducció i nutrició.
Es farà el seguiment d'aquest experiments a temps que és reproduixen, és a dir aquesta entrada seguirà en cosntrucció fins que els següents experiments queden finalitzats.
Al títol trobareu un enllaç de videos amb l'experiment explicat i completat, però no dels experimets meus, sinò com ells.


Per a fer aquesta planta necessitarem un tipus de llegum, com les llentilles, dos pots buits de iogurt i un poc de cotonpèl.
Posarem unes 8 llentilles al pot de iogurt i contonpèl suficient per cobrir la base del pot. Ho regarem amb l'aigua suficient per a humir el cotonpèl i deixarem un pot a un lloc sense llum i altre amb llum.
Amb aquest experiment veurem com la planta, al no rebre els nutrients que li dona la llum de sol, creix sense color, és a dir, sense clorofil·la.
Cada dimarts i dijous lectiu d'humirà el cotonpèl (perquè és quan podem accedir a l'aula)
 

DIA 5 (llum)

DIA 7 (sense llum)
DIA 7 (llum)


Com bé sabem, les plantes necessiten nutrients per a viure i aquests nutrients provenen de la terra, la llum, l'oxigen i l'aigua. Però que passa si la planta careix d'algun d'aquests elements?
Per comprovar-ho anem a realitzar el següent experiment: 
Necessitarem: 4 pots de iogurt, terra per a plantes, aigua, i 4 plantes de llegum (que la facultat ens a proporcionat des d'un viver).
El procediment és posar les plantes en el pot i tirar-li la terra:

Després deixarem cada una d'elles a llocs diferents: una sense llum, altra sense oxigen, altra sense aigua i l'altra la regarem i la tindrem a un lloc amb tot:


DIA 1 (sense oxigen)

sense oxigen

DIA 1 (sense llum)
DIA 5 normal
DIA 5 (sense oxigen)
DIA 7 (ense llum)
DIA 5 (sense aigua)


DIA 7 (sense oxigen)
DIA 7 (sense oxigen)


 EXPERIMENT 3: QUAN LES LLEGUMS E PODREIXEN
Amb aquest experiment comprovarem com afecta la humitat i no tindre oxigen a les llegums.
Materials: cigrons, soja, llentilles, arròs i fèsols (és l'orde que saltres hem seguit però dona igual l'orde de les llegums), un drap, una bolseta per a congelar, grapes i aigua.

Graparem el drap a la bolsa de forma que queden tres camins diferenciats per a cada llegum, desp´res humirem el drap i col·locarem les llegums dintre.
 

Podreu seguir el procés ací:

DIA 0
DIA 5







DIA 7